La monarquia absoluta dels borbó

Unitat 1
El segle XVIII

1. LA MONARQUIA ABSOLUTA DELS BORBÓ
1.1. La Guerra de Successió (1700- 1714)
L’any 1700 l’últim monarca de la casa dels Àustria, Carles II, va morir sense descendència directa i els principals candidats a ocupar el tron eren Felip d’Anjou i l’arxiduc Carles d’Habsburg.
El testament de Carles II designava com a successor Felip V cosa queva provocar un conflicte entre les potències europees.
L’accés de Felip V al tron espanyol enfortia el poder dels Borbó a Europa per la qual cosa, Gran Bretanya, Holanda i Portugal, contràries a aquesta situació, van donar el seu suport al candidat austríac i van entrar en guerra contra França i Espanya. La successió al tron espanyol va esdevenir un conflicte internacional.
A Espanya vaprovocar la divisió dels territoris peninsulars. Per una banda, Castella es va mostrar fidel a Felip V mentre que la Corona d’Aragó (especialment València i Catalunya) van decantar-se pel candidat austríac.
Hi va haver dos fets que van canviar la situació: la mort de l’emperador d’Àustria i la successió al tron de l’arxiduc Carles van fer que els britànics i els holandesos s’interessessin per acabarla guerra i reconèixer Felip V com a monarca espanyol.
La pau es va signar amb els tractats d’Utrecht i de Rastadt a canvi de concessions importants.

1.2 La resistència catalana
Felip V va ser acollit a Catalunya i va convocar les corts per jurar les lleis de Catalunya i aprovar mesures econòmiques favorables per al país.
Els catalans no van passar per alt que la introducció d’un Borbópodia significar la implantació d’un sistema polític centralitzador i uniformista.
Malgrat el creixent sentiment antiborbònic, l’actuació nefasta del nou virrei i la decisió de Felip V d’obligar els pagesos a allotjar les tropes i a pagar forts impostos van portar les institucions del Principat a donar suport a l’arxiduc Carles.
El primer ajut als austriacistes va procedir dels vigatans: un conjuntde propietaris rurals, petits nobles i alguns burgesos barcelonins, decididament contraris als Borbó.
Aquests, van signar el pacte de Gènova que significà l’entrada de Catalunya en la guerra al costat dels austriacistes. La flota de Carles d’Àustria desembarcà tropes a València i inicià la conquesta. Poc després van ocupar Barcelona.
A partir de la derrota austriacista a la batalla d’Almansa,les tropes de Felip V van controlar la major part del territori. Els regnes de València i d’Aragó van ser ocupats pels filipistes i només a Catalunya i a les Balears hi van quedar reductes fidels a Carles d’Àustria.
Quan es va signar el Tractat d’Utrecht que posava fi al conflicte, únicament resistien Barcelona i Cardona. Les corts, reunides a Barcelona, van abandonar Barcelona i l’exèrcitborbònic va iniciar el setge de la ciutat.
L’11 de setembre del 1714 l’exèrcit borbònic va iniciar l’assalt final a Barcelona. Malgrat la resistència, les tropes de Felip V van ocupar la ciutat i una setmana després tot Catalunya quedava sotmesa per la força de les armes a l’autoritat de Felip V.

1.3 La imposició de l’absolutisme: la Nova Planta
El triomf dels Borbó en la Guerra de Successió vasignificar la implantació de l’absolutisme monàrquic en el qual, el monarca constituïa l’encarnació mateixa de l’Estat: el seu poder era pràcticament il·limitat, era font de rei, autoritat màxima del govern i cap de la justícia.
La derrota de l’11 de setembre donava pas a la monarquia borbònica, els principis recots de la qual eren l’absolutisme i el centralisme.
El mateix setembre es van abolirtotes les institucions polítiques significatives del Principat: la Generalitat, el Consell del Cent, les corts, les constitucions i també els sistemes fiscal, monetari i militar propis.
El Decret de Nova Planta va abolir les corts dels diferents regnes de la Corona d’Aragó i les van integrar en les de Castella, que de fet, es van convertir en les corts d’Espanya.
També es va suprimir el Consell...