la moral

Unitat: La llibertat i la moral

La moral
«-Quizá creéis, atenienses, que yo he sido condenado por faltarme las palabras adecuadas
para haberos convencido, si yo hubiera creído que era preciso hacer y decir todo, con tal de
evitar la condena. Está muy lejos de ser así. Pues bien, he sido condenado por falta no
ciertamente de palabra, sino de osadía y desvergüenza, y por no querer deciros loque os
habría sido más agradable oír: lamentarme, llorar o hacer decir otras muchas cosas indignas de
mí, como digo, y que vosotros tenéis costumbre de oír a otros. Pero ni antes creí que era
necesario hacer nada innoble por causa del peligro, ni ahora me arrepiento de haberme
defendido así, sino que prefiero con mucho morir habiéndome defendido de este modo, a vivir
habiéndolo hecho de eseotro modo. En efecto, ni ante la justicia ni en la guerra, ni yo ni
ningún otro deben maquinar cómo evitar la muerte a cualquier precio. Pues también en los
combates muchas veces es evidente que se evitaría la muerte abandonando las armas y
volviéndose a suplicar a los perseguidores. Hay muchos medios, en cada ocasión de peligro, de
evitar la muerte, si se tiene la osadía de hacer y decircualquier cosa. Pero no es difícil,
atenienses, evitar la muerte, es mucha más difícil evitar la maldad; en efecto, corre más
deprisa que la muerte. Ahora yo, como soy lento y viejo, he sido alcanzado por la más lenta de
las dos. En cambio, mis acusadores, como son temibles y ágiles, han sido alcanzados por la más
rápida, la maldad. Ahora yo voy a salir de aquí condenado a muerto por vosotros, yéstos,
condenados por la verdad, culpables de perversidad e injusticia. Yo me atengo a mi estimación
y éstos, a la suya.»
Platón, Apología de Sócrates, 38d.

14

Unitat: La llibertat i la moral

15

Unitat: La llibertat i la moral

La dignitat i el respecte.
Tornem ara a l’exemple que posava Kant y que vam citar a la unitat anterior. Un príncep
poderós vol provocar l’enfonsamentd’un home honrat, un home al qual no li pot imputar res,
però a qui desitja enfonsar per qualsevol motiu capritxós. Suposem que aquest príncep, per
aconseguir el seu objectiu, exigeix a un dels seus súbdits que doni fals testimoni contra aquell
home, que li acusi davant d’un tribunal d’un delicte el qual no ha comés.
Ara suposem també que el príncep promet premiar amb molta generositat el falstestimoni del
súbdit, però també castigar-lo amb la màxima duresa si no col·labora. Kant ens diu que, abans
de trobar-nos en una situació així, és molt difícil saber què faria realment cada un de nosaltres,
però hi ha quelcom que si podem saber amb absoluta certesa: sabem que és possible no
col·laborar amb tal vilesa perquè sabem que no hem de fer-ho; sabem que, per molt
generosos que siguin elspremis i per molt cruel que siguin els càstigs, ningú ens pot arrabassar
l’opció... de conservar la nostra dignitat. Fins i tot encara que hagués d’obrir-se pas amb els
colzes entre un desgavell de temptacions, la veu de la llibertat irrompria, sens dubte, amb un
únic crit: conserva la dignitat! Ara bé, allò fonamental és notar fins a quin punt aquest crit
exigeix que no es tingui en comptecap altra consideració. El mandat de conservar la dignitat és
incompatible, per exemple, amb preguntar «però bé, com de generosa seria la recompensa?
Perquè, per mil euros, prefereixo conservar la “dignitat”, però per cent mil ja és una altra
cosa». Si la decisió es planteja així, es pot dir que es perquè la llibertat ja ha perdut la batalla.
Si allò que es discuteix ja és el preu, podem estarsegurs de que el tema d’aquesta discussió ja
no és la dignitat. Qualsevol operació encaminada a calcular si compensa o no donar fals
testimoni és ja per si mateixa incompatible amb la qüestió de la dignitat. Aquest «càlcul»
només es pot fer entre coses del mateix tipus, amb coses que es puguin posar en la mateixa
bàscula per a saber «què surt més a compte». Es pot, per exemple, calcular si...