La mort de l'ànima

Treball de llibre: La mort de l’ànima.

Personatges

Esperança Calafat.

N’Esperança va crèixer sense la seva mare, però tampoc passava massa temps amb el pare, en Miquel Calafat, ja què viatjava molt a l’Egipte pels seus negocis. N’Esperança doncs, esperava amb la dida, el retorn del seu pare amb impaciència.
Quan en Miquel Calafat, va conèixer na Julia, va ser un martiri per an’Esperança, per què ella el volia només per a ella. I al aparèixer aquesta dona, se li van acabar les atencions del seu pare, els regals dels seus viatges a l’Egipte, que ara eren tots per na Julia.
Na Julia es queda embarassada, i li conten amb il·lusió a n’Esperança, però a ella no es que li sigui indiferent, però tampoc li fa massa gràcia; llavors decideix fer-li la vida impossible tant a na Julia comal bebè que ve en camí. Quan n’Andreu Calafat va néixer, totes les atencions eren per a ell, i la gelosia que sentia n’Esperança anaven augmentant, sempre trobava la manera de fer-li plorar, sense sentir-se malament al fer-ho.
Amb casi quinze anys, n’Esperança es va creure Dèu, decidint la seva vida i la dels altres.
El mateix dia en què en Miquel havia de tornar d’un dels seus viatges,n’Esperança sospitant de na Julia, de que li era infidel al seu pare, va decidir seguir-la, ella estava segura, i la va veure amb en Villalonga, amic d’en Miquel, estimant-se en el llit de l’avi Tomàs.
N’Esperança, després d’haver-la vist amb en Villalonga, va anar amb na Julia al penyal on ella anava a pensar, veient la mar, i li va dir que ja ho sabia tot, que ella no estimava al seu pare, i quesegur que hi havia hagut molts més abans d’en Villalonga. Na Julia, no va poder aguantar tot això i es va tirar a la mar, deixant la seva vida enrera.
Des de dalt del penyal, n’Esperança va veure com surava, ja sense vida, el cos de na Julia, i no va sentir res, com si no fos res per a ella.
Com que na Julia ja no era un problema per a ella, va fer sentir culpable de la seva mort a n’Andreu,dient-li que havia decidit acabar amb la seva vida per culpa seva, perquè no estava orgullosa d’ell, ni ella ni el seu pare.
Quan n’Esperança es va adonar de que n’Andreu havia marxat, va esperar uns dies per a dir que havia desaparegut, i al cap d’un temps, deien que ja era mort.
La vida de n’Esperança tornà a la normalitat, en tenia al seu pare una altra vegada tot per a ella, el cuidava,com abans, quan no hi havia ningú estrany a la seva casa.
Quan en Miquel Calafat va morir, en Tòfol es va fer càrrec dels negocis a l’Egipte, però no van fer cas del que li deien el cosins que també tenien una part de aquest negoci, de vendre-ho, com ho havien fet ells, no ho van fer, i per tant van perdre tot. L’únic que li va quedar era Son Ullastre, i no ho volia vendre per res del món.Cinquanta anys després de tot allò, n’Esperança va rebre una telefonada, que no esperava per res, una telefonada del seu germà mort, que evidentment no era mort, i li deia que era a Barcelona, que en poc més d’una hora ja seria per Menorca, i que la volia veure. N’Esperança li va dir que ja era molt tard per aparèixer una altra vegada, que l’herència ja no li pertanyia. Ella no li va creure quan elldeia que només volia veure-la, que no volia cap herència.
Un dia que n’Esperança havia sortit amb n’Estrella, la seva cuidadora, al tornar a la casa va veure n’Andreu assegut a un banc, i les seves mirades es varen creuar, però ella apura el seu pas, i varen entrar a la seva casa ràpidament. Ella sabia que era qüestió d’hores que es presentara a la seva casa, i no sabia per què havia tornat, ara,no sabia què era el que n’Andreu volia d’ella, després de cinquanta anys desaparegut.
El dia que es van veure, quan n’Andreu es va decidir anar a la casa de la seva germana, n’Esperança l’esperava. Ell li va dir que només volia passar amb ella el que li quedava de la seva vida, però ella no li va creure, li va dir que el que ell volia era l’herència que ja no li pertanyia per haver-se...