La Mort A Venecia

La sensació que se’m queda després d’haver llegit aquesta obra és inquietant, si més no, com si existís alguna cosa misteriosa que s’ha quedat a la novel•la, fora del meu abast...que ni tan sols lalectura més exhaustiva podria arribar a veure . També he quedat exaltada. Possiblement pel fet de que s’observi un home tan savi, tan tímid, tan racional, amb les idees tan clares que de cop i voltaqueda totalment revolucionat pels sentiments quan es troba amb un simple nen. I és estrany perquè mai arriba a tocar-lo, ni tan sols canvia una paraula amb ell, simplement l’observa. I el mateixprotagonista, sent tan solitari, ens vol fer partícips del seu secret més esgarrifós, que per molt que vulgui (o no) no ho pot reduir, forma part d’ell. Pot ser no és realment aquest el fet que em deixamés exaltada, sinó el fet de que totes les persones siguem com ell. M’explico, penso que tothom en tenim d’aquests fantasmes tan sobrecollidors, només que com Gustav von Aschenbach ens hi podemresistir. Quants cops haurem notat alguna cosa en el nostre interior que ens cridava que arrisquéssim, i no ho hem fet per por, perquè ni nosaltres mateixos sabem que som capaços de fer si ens deixem portarper un impuls. Sabem que existeixen aquests fantasmes, que estan allà esperant una empenta que els doni vida... i d’aquí la por. Que passaria si ens agafa d’imprevist i no tenim les suficients forces,com les té Gustav, per ser capaços de resistir-nos? I si la societat ens desafia amb les seves normes i imposicions i cada cop ens hi volem resistir menys?
Des del meu punt de vista molt cops hesigut capaç, a través de les descripcions que apareixen a la novel•la, de notar aquest mon vulgar i decadent, aquest matís de tristesa que tenen els pensaments de Gustav que només s’il•luminen amb lapresencia de Tadzio. Això em fa pensar que si en la novel•la Tadzio és bellesa i jo, després de llegir-la, estic convençuda de que tot humà té un secret inconscient i inconfessable com el té Gustav......