La mort

LA MORT: UNA AURORA

FIXA TÈCNICA

Títol: «La mort: una aurora» Autora: Elisabeth Kübler-RossTraducció: Joan BastéEdicions: Luciérnaga8a edició (octubre 2003)pàgines: 117

RESUM SOBRE EL LLIBRE

Elisabeth Kübler-Ross fou una psiquiatre, nascuda a Suïssa, que desenvolupà bona part de la seva tasca professional centrada en la tanatologia als Estats Units. Per la seva professió, acompanyàmolts pacients fins a les portes de la mort. Les seves investigacions se centraren en el tema de les experiències de mort. I d'aquest tema és precisament del què tracta el llibre. El llibre és un resum de tres conferències impartides per Kübler-Ross entre 1977 i 1982.

Al llibre hi ha tres aparts: El primer, Viure i morir; el segon, La mort no existeix; i el tercer, La vida, la mort i la vidadesprés de la mort

Amb aquest llibre ella afirma que hi ha una vida després de la mort, per ella la mort es com abandonar el capoll de seda, independentment de com morim la forma dona igual, al morir s'allibera la papallona, o sigui la nostra ànima, ella ha estudiat més de vint mil casos, arreu del món, de persones que havien estat declarades clínicament mortes i que foren cridades de nou a lavida. Algunes es despertaren naturalment; altres, només després d'una reanimació, i expliquen el què han vist: per exemple, una persona va explicar com havia actuat el cos de metges i infermeres que l'estaven atenent durant la seva mort. Segons Kübler-Ross tenim tres etapes. La primera, és la de la vida, basada en una energia física i en la qual estem vivint dins d'un cos. La segona etapa té llocdesprés de la "mort física" (no hi ha tensió arterial, ni pols ni respiració), es produeix l'abandonament del cos i està basada en una energia psíquica. És en aquest moment, que el jo immortal se separa del cos físic i observa tot el què passa. Aquest cos eteri és perfecte, no pateix i és totalment perfecte. Per exemple, un noi que havia patit un accident de trànsit i en el qual havia perdut unacama, explicava que ell es veia a terra, amb la cama separada, però que en canvi les notava totes dues, hi ha també casos de persones cegues de naixement que quan es troben al llindar de la mort i retornen són capaces de descriure els colors de la roba de les persones que les estaven atenent.Quan una persona difunta es troba en aquesta segona etapa, és acompanyada per les persones que va estimar ique van morir abans que ella. Sembla ser que s'estableix una comunicació amb els nostres difunts. Així per exemple, hi va haver una noia índia que va ser atropellada, i just abans de morir li va dir a l'home que l'estava rescatant que li digués a la seva mare que no patís, que estava bé i que tenia el seu pare al costat. L'home va quedar impressionat per aquestes paraules i va anar a buscar la marede la noia. Aquesta li va explicar que el seu marit havia mort just una hora abans de l'accident d'una parada cardíaca i que la noia encara no ho sabia en el moment de ser atropellada.També el cas d'una noia de dotze anys que va ser també declarada clínicament morta. Però va tornar en si i llavors va explicar que allà on havia anat hi estava molt bé i que havia estat acompanyada pel seu germà. Lanoia explicà que el més estrany era que ella no tenia cap germà. Llavors el seu pare explicà que el seu germà havia mort just tres mesos abans de néixer ella i que no li havien explicat mai res.Un tercer exemple és el d'una família que va tenir un accident de cotxe. La doctora parlava amb en Pere, un dels fills, que estava molt malament. Ell li va dir que estava bé, que estava amb la seva mare iel seu germà. La doctora sabia que la mare havia mort a l'instant però ignorava que el seu germà hagués mort. Més tard va saber que ho havia fet deu minuts abans que en Pere.Una vegada s'ha produït aquest acolliment per part dels éssers estimats es veu una llum molt intensa. És la tercera etapa. En aquest moment, els difunts es troben rodejats d'amor, de comprensió i de compassió.L'autora també...