La motivació

SÍNTESI
FACTORS INTRAPSICOLÒGICS DE CARÀCTER MOTIVACIONAL, AFECTIU I RELACIONAL DEL PROCÉS D’APRENENTATGE.

ÉS POSSIBLE ATRIBUIR SENTIT A L’APRENENTATGE?





ACTIVITAT 2
BLOC III

Psicologia de l’Educació a l’Etapa d’Infantil







1er 2B
Dofins
TARDOR 2009



Al bloc anterior vam donar resposta a la pregunta formulada atenent a tots elsfactors cognitius que prenen part a l’aprenentatge. Vam concloure que, l’aprenentatge significatiu és el que s’havia de potenciar a l’escola. L’aprenentatge significatiu és **********************************************************************Per tal d’afavorir aquest aprenentatge una de les condicions que s’havien de donar era l’actitud favorable de l’alumne. En aquest vessant, la motivació és elfactor clau per tal de fomentar l’atribució de sentit.

A continuació detallarem quins aspectes intervenen i son rellevants per enriquir aquesta actitud positiva davant allò que aprenem.

Davant la pregunta què ens motiva a aprendre, trobem en primer lloc els interessos, o les metes que té l’alumne quan s’enfronta a un nou contingut. Aquest interès, guia i orienta la disponibilitat personal capa l’aprenentatge. A grans trets troben dos tipus de metes, les que venen motivades de manera extrínseca i les motivades intrínsicament. Les metes intrínseques estan directament relacionades amb la tasca que s’està desenvolupant. L’alumne experimenta que va aprenent alguna cosa i que va millorant les habilitats prèvies. Incrementa el desig de millorar la pròpia competència la qual cosa genera unresposta emocional gratificant. Aquesta resposta fa que l’alumne percebi que està realitzant la tasca per pròpia iniciativa, pel seu propi interès. En cap cas té la sensació que el que fa ve imposat per algú altre (Alonso Tapia, 1990). Tal i com identifica Csikszentmihalyi (1975) les “activitats autotèliques” són les mes gratificants per ser un fi en elles mateixes. Per exemple, un nen de 4 anys quevol ser astronauta gaudirà realitzant alguna activitat en la qual pugui aprendre qüestions relacionades amb l’espai, els planetes, ....


Les metes que venen donades per la motivació extrínseca tenen interessos que estan fora de la tasca a realitzar. Aquí podríem incloure tot tipus de recompenses, càstigs o amenaces que fan que l’activitat es realitzi. Aquest tipus de metes no es relacionenamb aquest tipus d’aprenentatge tot i que es pot utilitzar per promoure’l. Dintre de la motivació extrínseca hi ha les metes relacionades amb el jo que consisteixen en experimentar que s’és millor que els altres, evitar la vergonya o la humiliació del fracàs.
Una altra meta que està relacionada amb la motivació extrínseca són les relacionades amb la valoració social, per exemple l’aprovació depares o professors que són referents per l’alumne per evitar el rebuig.

Per tant, les metes extrínseques adquireixen un valor instrumental deixant de ser l’aprenentatge un fi en si mateix.

Un exemple de motivació extrínseca seria el cas de Núria Tamayo. Va estudiar la carrera de econòmiques sense tenir cap tipus de vocació i la va acabar motivada per les bones notes que treia i se li donava bé;un altre factor important va ser perquè aquesta carrera tenia bones sortides professionals i tenia un reconeixement social.

Els patrons prototípics de la motivació en el context escolar es poden classificar en tres tipus: quan la meta és aprendre; quan es busca la valoració positiva; i finalment quan la meta és evitar valoracions negatives.

Quan la meta és aprendre, els alumnes mostren ungran interès i gaudeixen aprenent. S’enfronten a la feina com un repte i demanen ajuda quan la necessiten i se senten a gust perquè entenen les coses. Aquesta actitud promou un ús estratègic del coneixement i comporta una correcta autoregulació.

L’alumne que busca aprendre es pregunta com pot resoldre la tasca, repassa el que han fet i busquen informació addicional. Davant el fracàs, l’alumne...