La mujer
Páginas: 2 (435 palabras)
Publicado: 9 de marzo de 2011
El terme "feminisme", durant molt de temps atribuït erròniament atribuït a Fourier, en realitat data del 1874. Però va ser durant la Revolució Francesa que va néixer el moviment de reivindicaciósocial i política que designa, nombroses dones que van participar en els debats i accions revolucionaries, i homes i dones reivindicant la igualtat de sexes de l'status polític i social.
A partir de1792, l'entrada en guerra de França condueix algunes a barallar-se a les fronteres mentre que el 1793 es desenvolupa a París una militància femenina, portat per dones del poble parisenc properes de lessans-culottes. Les dues-centes dones del Club de les ciutadanes republicanes revolucionàries creat el 10 de maig de 1793 per Clara Lacombe i Pauline Léon, les «teixidores», ocupen les tribunespúbliques de la Constituent i increpen els diputats, entenent representar el poble sobirà. Les seves crides vehements al Regnat del Terror i a l'Igualtat, la seva participació en la caiguda dels Girondins iles altres manifestacions espectaculars de les «furioses» els anaven a valer una imatge de fúries sanguinaries que alimentaria molt de temps les repulsions del poder masculí. Clara Lacombe proposaarmar les dones.
El novembre de 1793, tota associació política femenina és prohibida, però les dones continuaran tanmateix jugant un paper fins a l'insurrecció de la primavera de 1995, de la qual laparaula d'ordre és «pa i la Constitució de 93», abans que la repressió generalitzada que marca la fi de la Revolució posi un termini provisional en aquesta primera presa de paraula política, per a lesdones com per als homes.
Fins i tot abans de la Revolució Francesa hi va haver dones que, des d'una
posició individual, plantejaren reivindicacions en pro
de la igualtat femenina,la il·lustradaespanyola Josefa Amar amb els seus llibres
Importancia de la instrucción que conviene dar a las
mujeres (1784) o el Discurso sobre la educación
física y moral de las mujeres (1769)), va fer falta...
A partir de1792, l'entrada en guerra de França condueix algunes a barallar-se a les fronteres mentre que el 1793 es desenvolupa a París una militància femenina, portat per dones del poble parisenc properes de lessans-culottes. Les dues-centes dones del Club de les ciutadanes republicanes revolucionàries creat el 10 de maig de 1793 per Clara Lacombe i Pauline Léon, les «teixidores», ocupen les tribunespúbliques de la Constituent i increpen els diputats, entenent representar el poble sobirà. Les seves crides vehements al Regnat del Terror i a l'Igualtat, la seva participació en la caiguda dels Girondins iles altres manifestacions espectaculars de les «furioses» els anaven a valer una imatge de fúries sanguinaries que alimentaria molt de temps les repulsions del poder masculí. Clara Lacombe proposaarmar les dones.
El novembre de 1793, tota associació política femenina és prohibida, però les dones continuaran tanmateix jugant un paper fins a l'insurrecció de la primavera de 1995, de la qual laparaula d'ordre és «pa i la Constitució de 93», abans que la repressió generalitzada que marca la fi de la Revolució posi un termini provisional en aquesta primera presa de paraula política, per a lesdones com per als homes.
Fins i tot abans de la Revolució Francesa hi va haver dones que, des d'una
posició individual, plantejaren reivindicacions en pro
de la igualtat femenina,la il·lustradaespanyola Josefa Amar amb els seus llibres
Importancia de la instrucción que conviene dar a las
mujeres (1784) o el Discurso sobre la educación
física y moral de las mujeres (1769)), va fer falta...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.