La Musica

Aquella tarda em vaig passar l’estona escoltant música. No vaig sentir el telèfon.
Sempre em passa quan estic sola a casa, em tanco a la meva habitació, poso la musica amb el volum al màxim im’estiro a llit i canto amb totes les meves forces. És una de les coses que més em relaxa i amb la que puc descarregar tota la tensió acumulada al llarg de la setmana. I això és el que em va passar.
Estavacantant ‘Stay’ de la jove cantant americana Miley Cyrus i va sonar el telèfon. Evidentment no us puc dir en quin moment concret va sonar, ja que no el vaig sentir, però suposo que deuria ser durantl’estrofa de la cançó que més m’agrada i que amb més força i intenció canto. Suposo que si hagués sentit i atès el telèfon no hagués cantat tan alegrement. Suposo que hagués cantat cançons nostàlgiques ique parlessin de sentiments profunds i tristos. Suposo que hagués plorat mentre cantava. Bé, suposo que a casa no es sentiria cap tipus de música.
Dos hores més tard vaig mirar el mòbil. No per res,només per costum. Hi havia la icona del telèfon despenjat i es llegia: “Té 9 trucades perdudes i 5 missatges”. Es pot dir que utilitzo moltíssim el meu mòbil, ja que és nou i m’encanta mirar-lo itafanejar les coses que encara no conec prou bé, però mai havia rebut tantes trucades perdudes ni tants missatges en un parell d’hores. Vaig sentir una espècie d’esgarrifança, aquella que sempre se sentquan et trobes davant una situació misteriosa i desconeguda.
Sense llegir els missatges, vaig pitjar el numero que m’havia trucat tants cops i el cor se’m va aturar quan em van respondre tot dient:“Hospital Verge del Pilar, digui’m”.
La infermera em va demanar que anés el més aviat possible a l’hospital ja que no els hi estava permès transmetre informació per via telefònica. Vaig trucar a unacompanyia de taxis i em vaig fer arribar a l’hospital.
No recordo ben bé com van anar succeint els esdeveniments durant les tres o quatre hores que vaig passar a l’hospital. Només record molta...