la musica
Páginas: 12 (2861 palabras)
Publicado: 2 de diciembre de 2014
2
QUI CANTA?
2.1
EMISSIÓ DE LA VEU
El vehicle utilitzat per la comunicació oral és la veu, a més, la veu també és un instrument i les seves possibilitats són específiques de cada persona. Quan cantem o parlem, la part del cervell que controla aquestes funcions envia un conjunt de senyals a diferents zones del cos perquè es posin en funcionament.
Com qualsevol altre instrument, laproducció de la veu necessita d’un material elàstic que vibri, un mecanisme capaç de fer-lo vibrar i una caixa de ressonància que amplifiqui i moduli el so.
D’aquesta manera distingim tres fases diferents en l’emissió de la veu:
1. Respiració.
2. Producció.
3. Elaboració.
RESPIRACIÓ
APARELL RESPIRATORI: boca, nas, pulmons, diafragma.
Els òrgans principals de l’aparell respiratori sónels pulmons. Es troben a la caixa toràcica, delimitada per les costelles, l’estèrnum i el diafragma.
Per respirar, primer agafem aire (inspiració) i després l’expulsem (espiració). Entre aquests dos moments hi ha una fase intermèdia en la qual mantenim l’aire inspirat (retenció).
Una bona tècnica respiratòria inclou, per tant, el domini d’aquestes tres fases: INSPIRACIÓ-RETENCIÓ-ESPIRACIÓ.
Hiha dos tipus bàsics de respiració:
Respiració superior: és la que fem normalment quan volem respirar profundament. Elevem les espatlles i omplim el pit d’aire. No és la pràctica més aconsellable perquè només emprem la part superior dels pulmons, la més petita, i per tant la respiració és més curta i forçada.
Respiració abdominal o diafragmàtica: és la respiració que practiquem en general quanestem relaxats. El ventre s’eleva i descendeix per l’acció del diafragma. Durant la inspiració el ventre s’eixampla i el diafragma baixa, la qual cosa permet que la part inferior dels pulmons s’ompli d’aire. Durant l’espiració, el diafragma s’eleva i expulsa l’aire dels pulmons.
La respiració abdominal és la més adequada i la que s’utilitza sempre per cantar, ja que permet el millor omplimentpossible de la caixa toràcica.
Observa el tipus de respiració en el dibuix:
PRODUCCIÓ
APARELL FONADOR: laringe, cordes vocals.
La veu es produeix en l’aparell fonador, l’òrgan principal del qual és la laringe, on hi ha les cordes vocals. La laringe està situada damunt de la tràquea i davant de la faringe.
L’aire que expulsem des dels pulmons arriba fins a les cordes vocals através de la tràquea i la laringe.
Les cordes vocals són dos petits músculs units, que es contreuen i vibren en passar l’aire, i d’aquesta manera produeixen la veu. Els sons seran diferents segons la separació i tensió de les cordes vocals.
ELABORACIÓ
APARELL RESSONADOR: cavitats facials, cavitats cranials, faringe, pit. En una bona emissió de la veu, tot el cos funciona com aressonador del so produït a les cordes vocals.
Igual que qualsevol altre instrument, la veu necessita d’una caixa de ressonància que amplifiqui el so i permeti modelar-lo. L’aparell ressonador està format per la caixa toràcica, la tràquea, el nas, el front i la boca.
És en aquesta última fase on cada persona, cada veu, adquireix el seu timbre característic.
Per parlar i cantarcorrectament és molt important aprendre a utilitzar adequadament els ressonadors naturals de la veu, intentant evitar que el so surti per la gola.
La utilització dels diferents ressonadors es relaciona amb els diferents registres de veu. Així, els cantants utilitzen l’anomenat registre de cap per a les notes agudes i el registre de pit per a les notes greus.
2.2
CLASSIFICACIÓ DE LA VEU
Les veus esclassifiquen tenint en compte dos aspectes:
1. L’extensió o la tessitura de la veu, és a dir, l’àmbit d’altures de so que pot abastar: agut, mitjà o greu.
2. La distinció entre veus masculines i femenines: la veu dels homes sona una octava més greu que la de les dones.
Les veus infantils o de nens, denominades veus blanques, es corresponen en nom i tessitura amb les veus de dona.
VEUS...
2
QUI CANTA?
2.1
EMISSIÓ DE LA VEU
El vehicle utilitzat per la comunicació oral és la veu, a més, la veu també és un instrument i les seves possibilitats són específiques de cada persona. Quan cantem o parlem, la part del cervell que controla aquestes funcions envia un conjunt de senyals a diferents zones del cos perquè es posin en funcionament.
Com qualsevol altre instrument, laproducció de la veu necessita d’un material elàstic que vibri, un mecanisme capaç de fer-lo vibrar i una caixa de ressonància que amplifiqui i moduli el so.
D’aquesta manera distingim tres fases diferents en l’emissió de la veu:
1. Respiració.
2. Producció.
3. Elaboració.
RESPIRACIÓ
APARELL RESPIRATORI: boca, nas, pulmons, diafragma.
Els òrgans principals de l’aparell respiratori sónels pulmons. Es troben a la caixa toràcica, delimitada per les costelles, l’estèrnum i el diafragma.
Per respirar, primer agafem aire (inspiració) i després l’expulsem (espiració). Entre aquests dos moments hi ha una fase intermèdia en la qual mantenim l’aire inspirat (retenció).
Una bona tècnica respiratòria inclou, per tant, el domini d’aquestes tres fases: INSPIRACIÓ-RETENCIÓ-ESPIRACIÓ.
Hiha dos tipus bàsics de respiració:
Respiració superior: és la que fem normalment quan volem respirar profundament. Elevem les espatlles i omplim el pit d’aire. No és la pràctica més aconsellable perquè només emprem la part superior dels pulmons, la més petita, i per tant la respiració és més curta i forçada.
Respiració abdominal o diafragmàtica: és la respiració que practiquem en general quanestem relaxats. El ventre s’eleva i descendeix per l’acció del diafragma. Durant la inspiració el ventre s’eixampla i el diafragma baixa, la qual cosa permet que la part inferior dels pulmons s’ompli d’aire. Durant l’espiració, el diafragma s’eleva i expulsa l’aire dels pulmons.
La respiració abdominal és la més adequada i la que s’utilitza sempre per cantar, ja que permet el millor omplimentpossible de la caixa toràcica.
Observa el tipus de respiració en el dibuix:
PRODUCCIÓ
APARELL FONADOR: laringe, cordes vocals.
La veu es produeix en l’aparell fonador, l’òrgan principal del qual és la laringe, on hi ha les cordes vocals. La laringe està situada damunt de la tràquea i davant de la faringe.
L’aire que expulsem des dels pulmons arriba fins a les cordes vocals através de la tràquea i la laringe.
Les cordes vocals són dos petits músculs units, que es contreuen i vibren en passar l’aire, i d’aquesta manera produeixen la veu. Els sons seran diferents segons la separació i tensió de les cordes vocals.
ELABORACIÓ
APARELL RESSONADOR: cavitats facials, cavitats cranials, faringe, pit. En una bona emissió de la veu, tot el cos funciona com aressonador del so produït a les cordes vocals.
Igual que qualsevol altre instrument, la veu necessita d’una caixa de ressonància que amplifiqui el so i permeti modelar-lo. L’aparell ressonador està format per la caixa toràcica, la tràquea, el nas, el front i la boca.
És en aquesta última fase on cada persona, cada veu, adquireix el seu timbre característic.
Per parlar i cantarcorrectament és molt important aprendre a utilitzar adequadament els ressonadors naturals de la veu, intentant evitar que el so surti per la gola.
La utilització dels diferents ressonadors es relaciona amb els diferents registres de veu. Així, els cantants utilitzen l’anomenat registre de cap per a les notes agudes i el registre de pit per a les notes greus.
2.2
CLASSIFICACIÓ DE LA VEU
Les veus esclassifiquen tenint en compte dos aspectes:
1. L’extensió o la tessitura de la veu, és a dir, l’àmbit d’altures de so que pot abastar: agut, mitjà o greu.
2. La distinció entre veus masculines i femenines: la veu dels homes sona una octava més greu que la de les dones.
Les veus infantils o de nens, denominades veus blanques, es corresponen en nom i tessitura amb les veus de dona.
VEUS...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.