La nanotecnologia

LA NANOTECNOLOGIA:
QUÈ ÉS LA NANOTECNOLOGIA?
Nanotecnologia és una ciència aplicada que es dirigeix al disseny, la fabricació i l’aplicació de materials i aparells a escala nanomètrica. És una ciència multidisciplinària perquè abasta totes les disciplines científiques imaginables i les que encara s’han de crear. La situació actual de la nanotecnologia és molt complicada. D’una banda, algunesaplicacions ja han trobat un desenvolupament industrial i es poden trobar en botigues. D’altra banda, el desenvolupament d’aquesta nova tecnologia encara fa els primers passos; en un termini entre cinc i quinze anys es produirà una explosió de desenvolupament tecnològic difícil de preveure en l’actualitat.
Els materials nous permeten fabricar d’una altra manera les coses que ja tenim, però vanmolt més enllà.
L’estudi de tots els aspectes científics a mida nanomètrica s’anomena nanociència.
Nanocompostos de carboni: amb una estructura atòmica petita, el carboni és l’element més important de la nostra existència, està present en la majoria dels compostos que formen els éssers vius. És un element abundant en la natura. Quan hi ha diversos àtoms de carboni s’uneixen, es formen xarxescristal·lines, amb unes propietats que varien segons la forma cristal·lina en què es trobin.
 En la nanotecnologia, s’utilitzen bàsicament dos:
-Els ful·lerens: és una molècula formada per seixanta àtoms de carboni. Té una estructura molt particular, ja que pot adoptar una forma esfèrica, una estructura força similar a la d’una pilota de futbol. Però hi ha molt més: la forma de pilota és tan solsuna de les possibilitats. És pot fer que agafi la forma d’un tub, un nanotub,cosa que té moltíssimes aplicacions. Els nanotubs poden tenir un diàmetre de ben pocs nanòmetres i una longitud de centenars de milers de nanòmetres. Si el nanotub té, a més del carboni, altres elements com ara el bor, es pot aconseguir que es converteixi en un conductor. En aquest cas, parlaríem de nanocables o, en unsemiconductor, parlaríem de nanointerruptors. Aquests són la tercera forma del carboni més estable. Es  presenten en tres diferents formes: d’esfera, de cilindre o d’el·lipsoide



 
 Aquests, contenen nanotubs de carboni, els quals són interessants per les seves propietats mecàniques, ja que estructures fetes de nanotubs de carboni, poden ser molt resistents i lleugeres, i per les sevespropietats elèctriques. El mètode més comú a l’hora de produir ful·lerens, és enviar una gran quantitat de  corrent entre os elèctrodes de grafit, en una atmosfera inerta, i com a conseqüència, surt el plasma de carboni, i al refredar-se, hi ha molts ful·lerens que poden ser aïllats.
 
-Les nanopartícules: Són de gran interès per les seves propietats mecàniques, elèctriques, magnètiques, òptiques,químiques, entre altres. Les nanopartícules, s’han utilitzat com a punts quàntics i com a catalitzadors químics.
Són de gran interès científic ja que són un pont entre els materials a granel i les estructures moleculars. Els materials a granel, han de tenir propietats físiques constants, independentment de la seva grandària, per anar a la nanoescala, això no succeeix, les propietats varien a aquestesescales. Tenen unes característiques pròpies, ja que no obeeixen a la química quàntica, ni a la física clàssica. 


DE QUÈ ESTÀN FETS ELS NANOMATERIALS?

Els nanomaterials actualment, segons la Agencia del Medi ambient en els Estats Units,  estan classificats en quatre grups:
 
-Els que estan basats en carboni: formats bàsicament de carboni. Solen presentar forma de esfera (o buckyesfera),de cilindre (o buckytub o nanotub) o de el·lipsoide. Aquestes partícules tenen moltes aplicacions, com per fer materials més lleugers i resistents, i diverses aplicacions en l’àmbit de la electrònica. 
 
-Els que estan basats en metall. Són els nanomaterials, inclouen nanopartícules de or i plata, i òxids metàl·lics, com el diòxid de titani.
 
-Els dendímetres. Aquests es caracteritzen per...