La narrativa des de la postguerra fins als anys 70

La Narrativa des de la Postguerra fins als anys 70
La victòria de l’exércit Feixista a la guerra civil va iniciar a Espanya un periodede repressió Franquista.
Entre altres messures repressives, el Castellà s’establix com a l’única llengua oficial i es prohibix de la resta de llengües, aleshores, molesdels nostres escriptors es van vore forçats a l’exili , escriure en castellà, o a mantenir la seva obra a la clandestinitat.
Amb la fí de la Segona Guerra Mundial , elrègim comença una etapa d’opertura al món pressionat pels EUA. Al 1946 es donen els primers permissos per a escriure en català de manera restringida i a l 1947 esconvoquen els premis Joanot Martorell, als cinquanta s’editen amb regularitat llibres en català però, amb la permissió de la traducció de noveles al 1962, és quan començarealment el perióde d’editorials que aposten econòmicament per la nostra llengua. A aquest mateix any es publicat per Joan Fuster “Nosaltres els Valencians” , fet decissiupel retrobament del poble.

-Als narradors de l’exili, fins i tot sent figuress aillades sense conexions entre uns i altres, han sigut catalogats pels crítics endiferents corrents:
.Els qui seguien amb la narrativa psicològica d’abans de la guerra com Mercé Rodoreda
.Els qui escriuen obres realistes amb l’incorporació de tecnicquesobjectivistes i conductistes de la literatura nord-americana i el nouveau roman com Manuel Pedrolo i Enric Valor.
.La literatura imaginativa per influencia delrealisme màgic sorgit a l’Amèrica Llatina conreat per autors com Joan perucho.

Aquest periode finlitza amb la mort del dictador i la opertura a la democràcia.