La narrativa

1. L’edat antiga:
L’edat antiga comprèn des dels temps prehistòrics fins a la caiguda de l’impero romà al segle V d.C. L’edat antiga ha seguit el curs del Sol, és a dir, d’Orient a Occident. Les primers civilitzacions vivien al occident. L’home a l’edat antiga és profundament religiós i molt imaginatiu. S’explica al món i els fenòmens que l’envolten a partir de la creença en una divinitat queha fet possible la vida i que dirigeix el destí dels éssers humans. D’aquí en resulta una literatura que canta i invoca els déus i relata mons fantàstics poblats d’essers diabòlics, essers sobrenaturals.

2. L’edat mitjana:
La Bíblia és un conjunt de llibre que segueixen les religions jueva i cristiana. Els cristians divideixen la Bíblia en dues parts: els llibres de l’Antic Testament,compostos abans de la vinguda de Crist; i els del Nou Testament, redactats durant el primer segle després de Crist. En el primer llibre, si parlar sobre l’historia de Judit, que posa en perill la seva vida, per demostrar al poble que déu existeix. D’intenció del llibre és fer veure que el poble d’Israel si confia en Déu.
La cultura clàssica està constituïda per dues grans civilitzacions que van florira l’edat antiga: la grega i la llatina. Els grecs i els romans van destacar en tots els ordres de la vida(en l’organització política i social, en la ciència, la literatura, el pensament..)S’anomena cultura perquè ha estat la guia i referència de tota la civilització occidental. L’odissea es un dels primers textos de cultura clàssica, en el que el seu protagonista es Ulisses, un lluitador a laguerra de Troia, que a la tornada cap a Ítaca és perseguit per la ira del déu Posidó , però és protegit per la deessa Atenea.
3. L’edat moderna:
A l’edat moderna (del segle XV al XVII) la gent, ja no viu als castells o monestirs. La gent de la edat moderna, comencen a escriure sobre els sentiments, la persona comença a tenir importància en la literatura de l’edat moderna, ja que es comencen aescriure coses reals, no de dracs i essers inventats, els temes que tracten, són més variats.
4. L’edat contemporània:
L’edat contemporània neix amb la revolució francesa(1798), que promulga la llibertat, la igualtat i la fraternitat humana. L’ industrialització fa néixer una nova classe social, el proletariat, que afirmarà els seus drets al segle XX.
Comença una època més artística on esreflexen els sentiments de les persones en les obres literàries com el romanticisme, a la primera part del segle XIX, i a la segona part d’aquest es bàsicament sobre les obres literàries que tracten el realisme, es a dir expliquen el que esta passant d’una manera subjectiva.
4.1. El segle XX
Al segle xx, es perd la confiança en el món que ha construït, veuen les injustícies, la desigualtat i pensaquè ha de fer l’individu en la societat. Les dues guerres mundials, li fan veure que no viuen en un món just i que els grans avanços tecnològics no sempre estan al servei, i que no ho és tot. La literatura d’aquest segle parla dels individus que lluiten per aconseguir un món millor, i de l’angoixa que pateixen en no trobar sentit a la vida i al món en què viuen. Els escriptors busquen nouscamins per expressar la nova sensibilitat.
Un dels primers canvis que sorgeixen al segle XX, es el monòleg interior. Es un punt de vista narratiu que surt en aquest segle i consisteix a expressar en primera persona els pensaments, les imatges i les sensacions tal com ell l’has ha viscut. Es narra en primera persona, ja que es l’autor qui ho explica. Els escriptors més coneguts amb el monòlegsinteriors, són James Joyce i Mercè Rodoreda, aquesta ultima escriptora molt famosa a Catalunya. A partir d’aquest segle, la gent, es dona compte de l’ incomunicació, la pèrdua de la identitat, l’angoixa de viure. L’escriptor Frank Kafka, reflexa molt bé, tot això al llibre ‘la metamorfosi’.




Busca informació sobre aquests autors:
Homer, va ser un dels escriptors més famós de l’edat antiga,...