La naturaleza humana
Hi ha molta gent que diu que la naturalesa no existeix, que els ésser humans som pura naturalesa i indeterminació. Altres diuen que si que hi ha una suposada naturalesahumana, i que és la mateixa per a tothom. També s’ha dit que la naturalesa de l’home no es movible, és a dir, que no varia amb els anys, però pel contrari també diuen que és dinàmica i que canvia ambel pas del temps. Jo m’he centrat en la idea que si que existeix la naturalesa i que és dinàmica tot i que no és la mateixa de pensament en tots els individus.
La naturalesa és un conceptefilosòfic, que es refereix a que tots els humans compartim unes característiques que formen part de tots i no a un determinat grup en particular.
La naturalesa de l’home no pot ser independent del creixement iel desenvolupament que porta al ser humà a un fi determinat. Part de la naturalesa que posseeix un individu és l’impuls al creixement i el desenvolupament dirigits cap a un fi específic, individual idiferent segons la persona. Aquest fi també s’anomena perfecció, ja que aquest impuls que manifestem per arribar al nostre fi és només un propòsit que ens condueix cap a la perfecció. Aquestaperfecció, pot ser associada amb la paraula telos, ja que, quan arribem al punt de la perfecció de cadascun, arribem a la plenitud i a un estat de be amb nosaltres mateixos. I és aquest estat l’anomenattelos.
Aquesta naturalesa humana la tenim tothom i significa un punt de partida per tots però a la vegada no és una cosa estàtic, sinó dinàmica, llavors podem dir que es la mateixa naturalesa humana laque ens porta al nostre fi o plenitud durant el curs de les nostres vides, és a dir, que es una cosa amb el que naixem però que no desapareix quan hem nascut, sinó que segueix amb nosaltres tot eltemps i a més, durant tota la nostra vida ens mou per arribar a la nostra plenitud.
Cal afegir que tot ésser viu va en busca d’aquesta plenitud, doncs tots naixem amb la inclinació cap al bé,...
Regístrate para leer el documento completo.