La nobleza de tarragona en la época moderna

La “nobilitas”.

1.Què és la noblesa?
La noblesa és una condició jurídica basada o bé en la sang, o bé en un provilegi atorgat pel qui té el poder per fer-ho (rei,emperador,papa,etc.) i se la pot definir com el grup social que té un estatus jurídic particular respecte de la resta de la societat. La pàraula noble ve del llatí nobilis, que equival a noscibilis, conegut, destacat,cèlebre, i es relaciona amb notabilis, notable, infreqüent, fora del comú. Els seus membres gaudien de certs privilegis per dret hereditari (noblesa de sang), per concessió del sobirà (noblesa per privilegi) o per l'exercici de determinats càrrecs públics (noblesa civil o de càrrec).

2. Raó de ser de la noblesa.
Desde la visió medieval de que al món tothom tenia la seva missió específica, la comesadels nobles de defensar l'Esglèsia i ajudar als governants a fer regnar a la terra la justícia divina serà la que donarà caràcter i categoria als nobles i en justificarà la seva existència.L'acceptació de la supremacia del noble per part de la societat venia del seu ofici de guerrer, dels serveis que feia a l'Estat, de la possessió de riquesses, etcètera, però molt especialment de la creença quehom tenia que les qualitats humanes es transmetien de pares a fills. Es pot dir, doncs, que l'existència de la noblesa residia en la tendència natural dels pobles a estratificar-se i situar al capdamunt els individus notables, els quals constituïen la classe social alta.

3.Adquisició de la condició de noble.
Hi ha dos camins per adquirir la noblesa: a) per la sang, i b) per concessió delsobirà, és a dir, per privilegi. La noblesa de sang, s'obté per generació, i la seva causa inmediata és el naixement. Les circumstàncies en què aquest es produeix donen lloc, algunes vegades, que els fills nascuts de pares nobles (fills naturals). Són nobles els fills legítims i els legitimats, però no els il·legítims. Els fills adoptius tampoc adquireixen la noblesa dels seus pares. La noblesa deprivilegi l'atorgà el sobirà i el beneficiat la pot transmetre als seus descendents. Per a l'existència i la subsistència de l'estat de noblesa són necessàries dues condicions:
El subjecte que s'ennobleix, i
la societat que li reconeix l'ennobliment i li guarda les seves preeminències.

4. Perpetuïtat, transmissió, suspensió i pèrdua de la noblesa.

Una de les característiquesessencials de la noblesa és la perpetuïtat. El subjecte noble, que ha nascut noble o ha obtingut aquesta condició per primera vegada, en conserva la condició durant tota la vida i la transmet als seus descendents.
→ Transmissió de la noblesa: la de sang es perpetua i no s'extigeix mentre hi ha descendència ja que es transmet d'uns a altres per generació i línia directa de baró. Per saber si la noblesade privilegi és transmisible, cal conèixer els termes en què la mercè ha estat atorgada.
→ Suspensió de la noblesa: en certes circumstàncies pot restar suspesa, com ara per empobrir o recòrrer a oficis vils.
→ Pèrdua de la noblesa: si es cometien delictes greus i afectava a l'afectat, els fills i els nèts i no es recobrava la noblesa fins als besnèts. La noblesa de sang s'extingia si no hi haviadescendència. La de privilegi, quan el monarca revocava el poder atorgat.

5.Els privilegis.

La noblesa gaudia d'una sèrie molt nombrosa de prerrogatives com ara: privilegis d'honor (dret de poder anar armat i ocupar els millors llocs en els actes públics per ex.), els blasons (dret a escut d'armes hereditàri), reserva de la cacera, luxe en els vestits (constituïa una marca diferenciadorarespecte de la resta de grups socials), reserva de serveis i ocupacions (tenien reservats oficis i càrrecs a l'Exèrcit, la Cort i l'Esglèsia), fiscals (la noblesa no pagava impostos), i jurídics.
6. Els conceptes de virtut i d'honor. El duel

En començar el segle XVI s'afirmava que la noblesa equivalia a la virtut. Aquesta asseveració esdevingué clàssica, especialment entre els pensadors...