La Noia De Les Taronges

La noia de les taronges

Resum argumental:

El llibre tracta d'un noi de qunze anys (Georg Olav) el pare del qual(Jan Olav) va morir fa onze anys. Un dia quan arriba a casa li donen una carta (molt llarga) que el seu pare havia estcrit abans de morir. A la carta explica com va conèixer a la Veronika (la mare del noi). Al prncipi de la història Jan pensa que no coneix de res a la noia de lestaronges, una noia amb la qual es troba en nombroses ocasions. Més tard, però, l'acaba recordant, era una amiga de la infància, que va marxar als set anys amb la seva família. Jan confessa que l'estima una nit de nadal i ella li diu que l'esperi sis mesos (tot això abans de saber qui és la noia). Jan impacient va a buscar la noia a Sevilla després de rebre una postal d'allà i finalment la troba.Pasa dos dies amb ella en els quals descobreix qui és is'en torna a Noruega a esperar-la. A partir de que ella torna tot va sobre rodes i fins i tot tenen a en Georg, pero una malaltia se l'emporta sense poder veure crèixer al seu fill. Georg va anotant coses al cante del seu pare ial final dona resposta a la pregunta per la qual el pare li ha escrit la carta: ¿Si et donessin l'oportunitat de viurea un món fantastic un temps limitat i desprès tot s'ho emportès el vent, acceptaries l'oferiment? A la pregunta Georg respon que indiscutiblement sí, viuria encara que fos per “un moment”.

Comentaris i reflexions:

El llibre planteja una pregunta que tots en fem i que ningú sap respondre (de fet la planteja en forma de moltes preguntes: Qué és el temps?, Qué és la vida?, Qué sabem del'univers?...) la prgunta és: Quin sentit té la vida si sabem que morirem? Jo no tinc una visió molt ample de la vida pero el que he viscut ho guardo com un tresor, ja que sé que cada dia és un regal ique cada experiència, bona o dolenta, té els seus aventatges. L'èsser humà, l'animal que cau dos cops amb la mateixa pedra, és molt fràgil i el dia menys esperat t'en vas del món sempre sense haver fet,vist, dir o cumplir alguna cosa. Ela humans sempre volem més del que se-n's pot oferir i això sempre suposarà un problema ala vida de tots tard o d'hora. Jo penso que hem de viure despreocupats mentre tinguem “una mà” en la que recolzar-nos al morir.
L'amor se-n's presenta al llibre de forma constant. L'amor entre en Jan i la Veronika és un dels temes principals del llibre i és mostra com a unamena de conte de fades fantàstic i increíble en el que la feblesa dels humans trenca tota la màgia. L'amor fraternal també cobra importància a mesura que avança la història. Aquest amor se-n's presenta per moltes parts: la mare de'n Georg estima molt el seu fill. És una de les coses que la manté viva desprès de la mort del seu marit. També es presenta en la carta del pare on diu que és el millor queva poder tenir abans de morir i que li haria agradat per sobre de tot veure'l crèixer. El padrastre (Jørgen) és procupa molt per en Georg i per l'altre fill que ha tingut amb la Veronika que en ralitat és filla (Miriam). En Georg aprecia molt els gestos, actituds i esforços que fa per ser un bon pare.
El telescopi Hubble es menciona sovint al llibre. És una mena de satèl·lit artificial que donavoltes al voltant de la terra i ens dona imatges de l'espai. Ens diuen que és força espectacular: és gran, va molt ràpid i es pot considerar l'ull de l'univers, ja que ens mostra com és tot allò que no està al nostre avast. El Hubble té força importància a la narració, en Georg fa poc que ha escrit un gran treball sobre el telescopi i el pare li pregunta a l'inici de la carta com va el Hubble, apartir d'això se-n's acaba demostrant que l'afició d'en Georg ve inconscientment del seu pare que quan era viu li va parlar una nit sencera de l'espai. El Hubble és el punt comú pare-fill que els relaciona en el temps com a amics.
Les taronges són un símbol utilitzat en moltíssims sentits dins del llibre. La noia diu que son per dibuixar-les; per practicar, pero també son l'excusa per tornar-lo...