La Ola

“LA OLA”
1. Elabora una anàlisi psicosocial dels processos i esdeveniments que es donen a la pel·lícula a partir de l'aplicació de conceptes i teories de la psicologia social en termes d'influència social. Per fer això, pots fer referència als següents processos psicosocials: influència normativa i informativa, influència majoritària i conformisme, uniformitat, obediència a l’autoritat, poder dela situació, etc.
La pel·lícula “La Ola” planteja la qüestió de com un grup de joves conscients de les repercussions que comporta un règim totalitari com el succeït a Alemanya en el context del nazisme, van arribar a consentir un govern autocràtic a la seva classe, portant-lo a terme fins i tot en les relacions socials fora de l’aula.
Tot comença amb una activitat dirigida pel professor RainerWenger durant la setmana de projectes de l’escola. Wenger apareix com un jove una mica rebel, anarquista i inconformista, que vol explicar l’anarquisme i es veu obligat a explicar l’autocràcia, la qual cosa pot ser, en part, el detonant de que portés la seva classe cap a camins insospitats, que ni ell mateix va poder controlar.
Per Règim autocràtic s’entén el sistema en el que un individu
o ungrup s’esforça seriament per la seva supervivència
personal i política; reassegurant-se el recolzament polític
d’importants sectors socials, i al mateix temps intenta
dissuadir a altres persones o grups d’assumir el poder.
És possible una nova dictadura a Alemanya? Els alumnes del professor Wenger van dir: No, és impossible en els temps actuals! Per això, Wenger posa en marxa l’experiment quede mica en mica se li va escapant de les mans. Porta a la pràctica el protocol del què és la fundació d’un grup, improvisant un experiment amb la intenció de que els seus alumnes sentin a la seva pròpia pell el que significa pertànyer a una dictadura i com és de senzill manipular les masses. Però no té en compte la variable que fa referència a la història personal de cada alumne, la seva edat, lesseves circumstàncies... Entre ells hi ha moltes desigualtats: alguns pertanyen a classes social altes, d’altres a grups marginals, d’altres presenten una notable falta d’afecte en les seves llars, una educació, uns ideals pels que lluitar, un objectiu cap on anar, etc. També s’observava una manca de seguretat i un fort ressentiment per part del professor, el qual es sent exclòs de la resta deprofessors i al sentir-se reconegut en rebre atenció i valoració per part dels alumnes l’impulsa a seguir endavant. És un clar exemple de com una minoria, en aquest cas ell tot sol en un principi, pot manipular una majoria.
Quan el professor proposa l’activitat explica la necessitat de que existeixi una persona que faci d’autoritat. Els alumnes decideixen democràticament que sigui ell mateix, ja queés el professor, i per tant, la persona més adequada per dur-ho a terme, perquè per ser autoritat s’ha de valer sinó no se li farà cas. Fins aquí es du a terme una influència normativa. Però el professor comença a assumir el rol d’autoritat i va imposant disciplina canviant el to de veu, l’organització de la classe, les normes d’educació, el tracte entre ells o l’exclusió de les persones que noeren com ells, perquè tal i com diu Tajfel (1979) nosaltres som el que som perquè ells no són el que som. En aquest moment desapareix la identitat individual i comença la identitat grupal. Els alumnes entren en un estat agent: no pensen, només executen, es limiten a fer tot el que els diu el líder. Algunes persones se’n adonen de que l’activitat està fora de sí i decideixen abandonar sentcriticades i marginades, com és el cas de la Karo. D’altres, en canvi, s’interioritzen completament en el joc; les desigualtats entre ells han desaparegut i es senten part d’un grup, un grup que mai havien tingut i que ara es preocupa per ells. Això els feia sentir bé, fins al punt de creure’s superior als altres. El seu comportament i la seva actitud canvien completament. Alguns dels que van marxar, al...