la pàtria

lA PÀTRIA
BONAVENTURA CARLES ARIBAU

(I)
1 A Déu siau, turons, per sempre Déu-siau; O serras desiguals, que allí en lapatria mia Dels nuvols é del cel de lluny vos distingia Per lo repos etern,per lo color mes blau.
5 Adéu tú, vell Montseny, que dés ton alt palau, 
Com guarda vigilant cubert de boyra é neu,
Guaytats per un forat la tomba del Jueu,
E al mitg del mar immens la mallorquinanau.
(II)
Jo ton superbe front coneixia llavors,
10 Com coneixer pogués lo front de mos parents;
Coneixia també lo só de los torrents
Com la veu de ma mare, ó de mon fill los plors.
Mesarrancat després per fals perseguidors
Ja no conech ni sent com en millors vegadas:
15 Axi d´arbre migrat á terras apartadas
Son gust perden los fruits, é son perfum las flors.
(III)
¿ Qué val quem´haja tret una enganyosa sort
A veurer de mes prop las torres de Castella,
Si'l cant dels trovadors no sent la mia orella,
20 Ni desperta en mon pit un generos recort ?
En va á mon dols pais en alesjo'm trasport,
E veig del Llobregat la platja serpentina;
Que fora de cantar en llengua llemosina
No m´queda mes plaher, no tinch altre conort.
(IV)
25 Pláume encara parlar la llengua d´aquellssabis
Que ompliren l´univers de llurs costums é lleys,
La llengua d´aquells forts que acatáren los Reys,
Defenguéren llurs drets, venjáren llurs agravis.
Muyra, muyra l´ingrat que al sonar en sosllabis
30 Per estranya regió l´accent natiu, no plora;
Que al pensar en sos llars no s´consum ni s´anyora,
Ni cull del mur sabrat las liras dels seus avis.
(V)
En llemosí soná lo meu primer vagit,Quant del mugró matern la dolça llet bebia;
35 En llemosí al Senyor pregaba cada dia,
E cántichs llemosins somiaba cada nit.
Si quant me trobo sol, parl ab mon esperit,
En llemosi li parl, quellengua altra no sent,
E ma boca llavors no sap mentir, ni ment,
40 Puix surten mas rahons del centre de mon pit.
(VI)
Ix,doncs, per a expressar l'afecte més sagrat
Que puga l'home en cor gravar...