La patria, comentario de texto

Bonaventura Carles Aribau i Farriols (1798-1862) va escriure aquest poema a Madrid per a felicitar al banquer Gaspar de Remisa (1784-1847). Va ser publicada l´any 1833 en el diari “El Vapor”.
És uncant d´enyorança de Catalunya i d´exaltació de la llengua. Va ser considerat com l´iniciador del Romanticisme català i del fenòmen de “La Renaixença”.
 
És un poema culte en llengua catalana queestà dividit en sis estrofes de vuit versos, de versos alexandrins, d’art major els anomenats versos nobles, el poema portà realment per títol La Pàtria. (Trobes), però ha estat popularment conegut perOda a la Pàtria.
En la carta que Aribau adjuntà al manuscrit del poema i que envià al seu amic Francesc Renart i Arús, hi exposà el motiu d’haver escrit l’Oda i li encomanà de corregir-la i deremetre-la a l’impressor Antoni Bergnes de les Cases.
La Pàtria presenta dues finalitats: una de general, elogiar la pàtria i l’elogi de Gaspar Remisa. Mitjançant la primera intenció, Aribau vol agradar elseu patró, el qual lloa a la darrera octava del poema.
A la primera estrofa Aribau lamenta la perdua per sempre, de la llengua catalana. És un plany, un comiat resignat d’una pàtria entesa com allengua, tal com assenyala Manuel de Montoliui Victor Revolta.
L’evocació de la pàtria es fa com el d’un paisatge. Aquesta opció prengué força amb el Romanticisme.
La segona estrofa ens diu que laretòrica del poema està al servei de l’enyorament, de l’elegia. Ara s’associa el paisatge amb la família i enyorant els elements físics, hom evoca els personals.
La tercera estrofa és també un cantd’enyorament perquè sembla una última maniobra per a recordar la glòria a la llengua, la glòria passada. Això es pot relacionar amb les Apologies de la llengua de Josep Pau Ballot i Torres i també amb lafrase de Manuel Milà i Fontanals en el primer discurs dels Jocs Florals: Fem-li un refugi a la llengua, almenys fem-li un recer per recordar-la.
En quarta estrofa el que abans era un to de renúncia,...