La Patria
La pàtria és un poema compost per Bonaventura Carles Aribau el 1832 Madrid; però fins 1833 no va ser publicat a El Vapor un setmanari. Aquesta composició dóna el punt de partida a laRenaixença amb la recuperació de la producció culta catalana, provocant la recuperació de la consciència nacionalista catalana. Aquesta oda està dintre de la lírica culta renaixentista.
El tema delpoema La pàtria és l'evocació del país des de la distància.
Evoca el seu país ja que ell i el seu patró, els dos catalans, estan lluny de la seva terra. En tot el poema es poden observar marquesd'enyorança a la seva terra i a la seva llengua. També diu que coneix Catalunya perfectament i que ha estat exiliat. No s'acontenta veient Castella, perquè ja no sent el cant dels trobadors en català.Està content de parlar la llengua que en el seu moment va ser parlada per molta gent. Però al mateix temps diu que el català és la seva llengua materna Homenatge al seu patró.
En la primera estroda hiapareix un apòstrof, que continua al llarg de la primera estrofa: Adéu-siau, turons, Adéu, tu, vell Montseny , aquest apòstrof exalta la figura del relleu català. També trobem, en aquesta estrofa, unametàfora pura al vers 7. I finalment en el vers 8 trobem un hipèrbaton la mallorquina nau. En la segona estrofa trobem una metàfora en els versos 15 i 16 en la que compara la seva vida apartat decasa seva amb un arbre allunyant del seu lloc natural, el qual perd el sabor dels seus fruits i el perfum de les seves flors, que representen com es sent l’autor allunyant de la seva pàtria.
En l'obral'autor utilitza diversos recursos literaris amb diferents objectius. En el vers 20 hi ha una pregunta retòrica: ni desperta en mon pit un generós record?. L'utilitza per emfatitzar el sentiment demelangia de no estar a la seva terra. Al vers número 23 utilitza una falsa modèstia per simpatitzar amb el lector, que fóra de cantar en llengua llemosina, no hem queda més plaer, no tinc altre...
Regístrate para leer el documento completo.