la pell freda

Capítol 1
Un vaixell arriba a una illa amb l’obligació de deixar un home que té que treballar a aquell lloc. El seu ofici es oficial atmosfèric. Viuria en aquella illa sol amb provisions per a un any.
Ell i el capità van anar al far, on hi havia un home gitat al llit i nu que no sabia on era l’oficial atmosfèric. Va traure al capità de les seues caselles, ja que no contestava quasi mai a lespreguntes que li feia.
El capità li va oferir al protagonista l’opció d’anar-se’n, de no agafar aquell ofici, però l’oficial atmosfèric va dir que no hi havia problema, que tenia tot el que necessitava per a treballar i que acceptava l’ofici.

Capítol 2
El primer que va fer va ser ordenar un poc la seua casa, sense saber res de l’antic oficial atmosfèric. Van començar a arribar-li encàrrecs pera observar insectes, promulgar el cristianisme...
Va obrir una carta i va començar a recordar el que l’havia portat a eixa illa.
Ell va estudiar a una universitat irlandesa i anava cada dia amb un amic anomenat Tom que estava malalt: tenia tuberculosis. Cada dia pasaven un control per a passar amb les seues bicicletes, fins que un dia van investigar les seues bicicletes i els oficials anglesosvan descobrir una carta que deis que s’havia suspés la reunió per aconseguir una república. Era suficient per a declarar-los culpables. En el judici, Tom es va declarar culpable i va morir dos mesos més tard a la càrcel.
Ell va decidir viatjar er Europa, no volia seguir a aquell país, i es va apuntar a un vaixell que eixia de França. El seu títol de TLS i els pocs tripulants que es van apuntar livan permetre entrar prompte al vaixell. Cuant van anunciar eixe ofici, aïllat de la civilització en una illa, no ho va dubtar i va acceptar ser oficial atmosèric.

Capítol 3
Després de llegir la carta, es va acostar al far per intentar parlar amb l’home que hi vivia allí: s’anomenava Batís. El va cridar sense obtindre resposta, i es va adonar que des de l’última visita havien canviat coses al’exterior del far. De sobte, cuant va tornar a mirar el balcó del far, Batís tenia a la mà una escopeta i estava apuntant-lo, diguent-li que se’n anara. No volia anar-se’n, però finalment va accedir.
Cuant estava a casa, mig borratxo, molt cansat front al foc, una grup de monstres, amb sang blava i amb les mans amb membranes entre els dits, van intentar accedir-hi per tots els llocs possibles,sense èxit. A un el va atacar amb una pala, fent-li sang al braç. Els monstres van atacar un parell de vegades durant la nit, però al eixir el sol i apagar-se el far, se’n van anar.

Capítol 4
Abans del segon atac dels monstres, el protagonista va decidir protegir la cabanya amb foses on hi havia gavinets amb la punta cap a dalt, petroli estés al voltant per a encendre foc, etc. Dins d’unes caixesva trobar dos fusells i moltes bales, el que li serviria per a disparar i ferir als monstres des de l’interior de la casa. Els montres van atacar pero s’hi van retirar molt prompte. Van anar a atacar el far, on Batís es defenia disparant des del balcó.
Al dia següent, Batís li va demanar bales, però ell va esclatar i Batís se’n va anar per on havia vingut. Ell el va acusar de deixar-lo morir amans dels monstres sense ajudar-lo: l’acusà de ser un assassí.
Eixa nit el monstres van tornar a atacar, i ell al principi no podia més, no havia dormit en tot el temps que portava a l’illa. Els monstres colpejaven la porta, un li va agafar la cama i ell li va mosegar la mà, arrancant-li un dit amb la seua corresponent membrana. Va agafar el fusell i va disparar a la porta fins que se’n van anar:la porta va quedar feta un colador.

Capítol 5
El protagonista va anar a la rama d’un arbre carregat amb el fusell i va posar al punt de mira a Batís, nu en el balcó, pero no va disparar. Se’n va anar a la font a banyar-se, i va sentir com algú s’acostava. Es va abalançar sobre ell: era un montre. Li va pegar fins deixar-lo malferit i el va agafar com a ostatge. Batís es va acostar a la seua...