La pesca del salmon ahumado

MÒDUL 01. PLANIFICACIÓ DE CÀMERA EN AUDIOVISUALS
UF02. TECNOLOGIA D’EQUIPAMENT DE CÀMERA

1. Formació d’imatges

1.1 Interacció llum-matèria

La llum interactuar amb la matèria produint diferents fenòmens:

Absorció: La llum es absorbida pels cossos. L’energia lluminosa no es destrueix sinó que es transformada en calor. Els cossos opacs normalment no absorbeixen tota la radiació, unapart la reflecteixen.

Reflexió: La llum es reflecteix en rebotar en un cos. La reflexió por ser:

1. Reflexió especular: sobre superfícies llises o polides. Es compleix que l'angle incident és igual al reflectit.
Exemple: Mirall. A incident= a reflectit

2. Reflexió difusa: especialment en superfícies irregulars o rugoses. Exemple: superfície mate. En general els objectes sónpercebuts gràcies a la reflexió difusa de la llum sobre ells.

Refracció: canvi de direcció que pateix un raig quan travessa obliquament dos medis transparents de densitat diferent (per exemple aire-vidre). Aquest fenomen segueix la llei de Snell. L'angle del raig refractat serà més gran o menys depenent dels materials i de la longitud d’ona de la llum.

Conseqüències de la refracció: Desplaçament dela llum monocromàtica quan travessa obliquament un bloc de vidre de costats paral·lels // Desviació de la llum monocromàtica al passar a través d'un prisma de vidre // Dispersió de la llum blanca en un prisma de vidre: La variació de l’angle de refracció amb la longitud d’ona és el que provoca el fenomen de dispersió de la llum blanca. L'angle del raig refractat serà més o menys gran depenent dela freqüència de la llum: hi ha colors que es desvien més que els altres // Angle crític és l'angle que estableix la frontera entre la reflexió de la llum i la refracció de part del raig de llum incident. Si l'angle d'incidència és major que aquest angle crític, es produirà una reflexió total de la llum sense que es produeixi refracció. Angle crític

Difracció: es produeix quan l'ona troba unobstacle o una petita obertura. Aquesta ona deixa de propagar-se en línia recta, i volta l'obstacle o bé s'obre després de passar per l'obertura. És una demostració de la naturalesa ondulatòria de la llum, ja que només les ones tenen la capacitat de difractar-se.


1.2 Formació d’imatge òptica
Un mètode senzill de formació d'imatges és la realització d'un petit forat (estenop) en unsuperfície opaca. Els raigs reflectits per l'objecte viatgen en línia recta i passen a través del forat. La imatge que es forma a la pantalla d'enfocament és invertida. (CÀMERA FOSCA). Si el forat és gran les imatges són més lluminoses i menys definides. Si el forat és petit es perd claredat. L’augment de la definició, però, està limitat pel fenomen de difracció. Per aconseguir imatges clares i nítidess’utilitzen lents òptiques enlloc d’un simple forat.
1.3 Lents
Disc de vidre o plàstic limitat per 2 cares no paral·leles, una de les quals, almenys , és corba.
Tipus de lents:
1. Convergents: en una lent convergent o positiva la llum divergent emesa pel punt p1 es refracta a través de la lent per formar una imatge en el punt p2. Es diu que els raigs enfoquen al punt p2. Poden ser biconvexes,planoconvexes o menisc positives.



2. Divergent: a les divergents o negatives els raig es refracten de manera que sembla que hagin estat generats per un focus virtual més proper a la lent p3(lupa). Poden ser bicòncaves, planocòncaves o menisc negatives.




Elements d’una lent simple convergent:
1. Eix: línia recta sobre la qual la lent és simètrica. Uneix els centres de curvatura.
2.Centre òptic: Centres de les esferes de les corbes que formen la lent.
3. Focus: És el punt situat sobre l’eix on els raigs procedents de l’infinit hi convergiesen.
4. Centre de la lent (c ): Punt inferior de la lent pel qual tots els raigs passense sense desviar-se.
5. Distància focal (df): Distància entre el centra i el focus. Caracteritza les propietats òptiques de la lent. Relacó...