La peste en Boccaccio

Antecedents
La pesta, coneguda popularment com la pesta negra o la pesta bubònica, va ocórrer a mitjans del segle XIV i va afectar al continent Asiàtic, Europeu i en menys proporció al continent Africà. El fragment comentat és del autor Boccaccio, en concret de la seva obra "Decamerón". Es un fragment literari i d'entreteniment però que mostra fidelment la realitat de la pesta a la ciutat deFlorència i en menys proporció a la resta del continent Europeu. Boccaccio va viure tota la pesta i a diferencia d'altres pensadors o intel·lectuals com Petrarca, no va marxar de la ciutat.
Anteriorment a l'arribada de la pesta negra, la situació a Europa ja era inestable: hi havia una població excessiva per una agricultura tècnica massa limitada. Les xarxes urbanes havien crescut enormement (defet a Itàlia el 25% de la població vivia a la ciutat) i consumien un percentatge de producció d'aliments difícilment regulables. I llavors va ocórrer el desastre: Europa va patir uns cicles agrícoles negatius que van ser acompanyats per uns desajustos de preus que van portar a la falta d'aliments a grans territoris de la població. A Itàlia en concret, els problemes alimentaris van afectarespecialment entre el 1328 i el 1330, i el problema era: "el desequilibrio del sistema: descenso del número de productores y aumento del de consumidores"1, en definitiva una ruptura entre producció i consum. Possiblement un dels causants d'aquesta crisi anterior a la pesta era que els grans empresaris florentins destinaven la producció al estranger més que pel consum local i això generava necessitat. Apartir del 1340 la societat florentina va patir un seguit de problemes. En primer cas la guerra per intentar capturar Lucca no va ser possible i es van haver de retirar al 1341, les tensions contra Milà van augmentar, i la falta de pagament de deutes de la corona anglesa a dos dels bancs més importants de Florència, va acabar de formar una crisis econòmica i política incomparable amb qualsevolperíode anterior. Des de 1343 les famílies més poderoses de Florència s'anaven declarant en fallida i no podien pagar el sou als seus treballadors ni tampoc realitzar importacions. Al mateix temps les companyies florentines van perdre aproximadament 1.700.000 de florins cap a 1346 segons el mercader florentí Giovanni Villani.2
Al mateix temps la oligarquia florentina va ser expulsada dels càrrecs i elsgovernants eren membres de la classe treballadora, o com els esmenta Giovanni Villani "artesanos, trabajadores manuales y simples".3
La situació a la ciutat Italiana ja era difícil a la dècada dels quaranta, però això es va veure empitjorat amb les calamarses del 1346 que van destrossar la collita d'aquell any. La ciutat començava a necessitar urgentment aliment, i al població començava a estardebilitada per la poca alimentació i plens de necessitats. Es en aquest moment quan arriba la pesta a la ciutat.
La pesta negra
La pesta negra va arribar a Florència al 1348, però realment havia començat al continent Asiàtic; segons esmenta Boccaccio, "tras comenzar unos años antes en los paises orientales[...] se habia extendido miserablemente". Aquesta idea es defensada pels historiadorsGarcia de Cortazar y Sesma Muños, degut a que diuen que la pesta va arribar a Europa des d'Àsia a traves de la rutes comerciants establertes pels mercaders italians, especialment per les zones marítimes dels ports del mar Negre i del mediterrani occidental a través de Messina i Marsella. Va arribar al novembre del 1347 i a mitjans del 1350 va recórrer gairebé tot el territori europeu, incloent França,Espanya, Gran Bretanya, fins a arribar als països bàltics.4 Les mostres de la malaltia son una especia de taques negres que Boccaccio les anomena "bubas" que cobrien a la persona i "el tercer dia de aparecer mencionados sintomas [...] morían". En el moment d'apareixa l'epidèmia no es disposava de cap tractament mèdic útil, la població no disposava de cap tipus de control i es desconeixia el...