La Pilota Indiaca

La Pilota Indiaca
Història:
La Indiaca té el seu origen a Sud-amèrica, concretament a Brasil, on gaudeix de gran popularitat, i que allí criden “Peteka”. Encara que com ocorre en els jocs populars, és molt difícil esbrinar amb precisió el seu primitiu origen, per falta de dades, bibliografia, etc., o bé perquè jocs semblants o similars van ser practicats per diferents cultures i poblesllunyans, així un joc de similars característiques ho practicaven antigament els Xinesos, els Coreans, i també en el continent americà els Inques. A Europa la Indiaca va entrar per Alemanya, quan en 1936 un professor d'educació física germà anomenat Kal Hans Krohn la va importar del Brasil, arran d'això es va començar a jugar per tot el vell continent, arribant fa poc temps al nostre país -Espanya-, comun recurs didàctic, com un joc-deportiu diferent, de múltiples possibilitats físiques, educatives i d'oci, capaç d'oferir-nos una alternativa, tant en recreació, en manteniment físic, com als programes escolars d'educació física.
Els indígenes brasilenys utilitzaven una Indiaca original construïda amb un saquet de cuir farcit de terra, sorra o farina, al que unien unes plomes que pegaven ambfang, subjectant-les al saquet amb un acorda.
La Indiaca com a molts altres jocs i activitats físiques, va néixer i va créixer  com a joc popular, una diversió al carrer, per jugar i recrear-se el poble, però a través del temps va ser evolucionant, es van delimitar les seves regles: camp de joc, material, reglament, etc., a la diversió se li sumo la competitivitat i tot això va contribuir adesembocar en un esport, amb les seves tècniques, tàctiques, reglament, competició, clubs i associacions. 

Desenvolupament del joc:
El joc consisteix bàsicament a llançar la Indiaca copejant-la amb la mà, i passant-la per sobre de la xarxa central del terreny de joc, que caigui al sòl dins dels límits del camp contrari abans que el jugador adversari pugui copejar-la i retornar-la al nostre camp. S'agafa la Indiaca amb la mà esquerra (cas que siguem destres) una mica per sota del maluc dret, amb les plomes apuntant en l'adreça que desitgem que voli. El tronc flexionat cap a davant, amb el peu contrari a la mà de copejo avançat, quedant el peu del mateix costat de la mà que copeja una mica retardat. El braç de copejo, s'estén enrere i a dalt, i immediatament cap a davant desfent el movimentanterior, i amb el palmell de la mà oberta i mirant cap amunt per copejar la base de la Indiaca, en el moment del copejo la mà que subjecta la Indiaca la solta.
 Si la Indiaca pansa al camp contrari i els adversaris no aconsegueixen retornar-la, és a dir cau al sòl, ens anotem un punt. Si per contra la Indiaca no arriba a l'altre camp o copeja a la xarxa perdrem el servei, o un punt si és ensuccessives 
jugades.
 Els tocs els denominarem “devolucions” i podran fer-se amb una o dues mans, d'esquerra o dreta, per a baix i a dalt, sense restriccions. 

Variacions del joc:
La Indiaca doncs es pot jugar  utilitzant diferents variants, com per exemple: 

• Quant a zones de copejo: 
-Amb els mans.
-Amb mans, braços i avantbraços; cames i peus. 
-Amb totes els parts del cos: cap,espatlles, tronc... 
-Amb una pala, raqueta o similars. 

• Quant a maneres de joc:
- Individuals 
-Dobleguis 
-Trios 
-Equips (cambra, cinc o sis jugadors) 
-Qualsevol d'aquestes opcions mixta. 

• Quant al nombre de tocs 
-Un toc obligatori en individuals, dobles i trios. 
-Per equips podem adaptar el joc segons el nombre de jugadors, 4 o 5, per exemple dos tocs per equip. -En equips de sis, ens adaptarem al sistema del voleibol, permetent tres tocs per equip.
 
El camp de joc:
La pista o camp de joc és un terreny pla, de forma rectangular i dividit en dues parts iguals per una xarxa central.

Les seves mesures poden variar de 10 a 18m de llarg per 4,5 a 9 m d'ample, 
delimitat per línies pintades o adherides al sòl. L'altura dels pals i la xarxa també és...