La pintura de Goya

FRANCISCO DE GOYA Y LUCIENTES

3.1. Tècnica pictòrica
3.2. Evolució artística
- Primera etapa
- Segona etapa
- Tercera etapa
- Quarta etapa
3.3. Valoració de l’obra de Goya
3. FRANCISCO DE GOYA Y LUCIENTES (1746-1828)

Francisco de Goya Lucientes va néixer el 1746 a Fuendetodos (Saragossa). Va marxar molt jove a Saragossa on va fer l’aprenentatge com a pintor al taller deJosé Luzán, i posteriorment va completar la seva formació amb estades a Madrid i a Itàlia. Es va casar amb la germana del pintor Francisco Bayeu (1743), la qual cosa li va facilitar el trasllat a Madrid i l’establiment de contactes amb Anton Raphael Mengs (pintor neoclàssic que presidia l’Academia de Bellas Artes de San Fernando).
A partir de 1792, després d’uns mesos de malaltia iconvalescència, començà l’etapa de reconeixement públic de Goya que ingressà a l’Acadèmia, aconseguí encàrrecs importants i acabà sent nomenat pintor de cambra del rei Carles IV. El pintor entrà en contacte amb intel·lectuals il·lustrats com Jovellanos, Moratín, etc.
Els esdeveniments posteriors van marcar profundament la seva vida i la seva obra artística: La Guerra del Francès (1808-1814), la restauracióabsolutista de Ferran VII, la persecució dels seus amics acusats d’afrancesats, el van apartar de la vida cortesana fins a tornar-se un vell malalt i aïllat. Els darrers anys de la seva vida va viure exiliat a Bordeus (França), on morí l’any 1828.

3.1. Tècnica pictòrica

L’obra de Goya enllaça amb la tradició rococó i amb la pintura veneciana. Predominava el color sobre la forma, amb una paletamolt clara i lluminosa en els cartons per a tapissos, que es carregava de tonalitats càlides als quadres patriòtics i a molts retrats i que va anar enfosquint progressivament al final de la seva vida fins a culminar en les anomenades Pintures negres, en què predomina l’absència de color: el negre.
Una evolució semblant es pot observar en l’aplicació de la pasta pictòrica: la tècnica de Goya es vafer cada cop més ràpida, amb pinzellades soltes i textura molt gruixuda. La realitat perdia el seu caràcter miniaturista, ja no es tractava d’imitar la realitat, sinó d’expressar-la amb taques de color, amb pinzellades juxtaposades. És el principi que aplicaren més tard d’una manera sistemàtica i teoritzada els impressionistes dels quals Goya es pot considerar precursor.

Quant a la concepciódel quadre, Goya evolucionà des d’una temàtica i un tractament més o menys convencionals (temes costumistes, retrats, pintura d’encàrrec) fins arribar a una concepció expressionista en què el sentiment dominava l’obra i deformava la realitat.
L’artista no es limitava a copiar o idealitzar la realitat visible sinó que ens volia transmetre la seva visió del món mitjançant una composició deformada iuns colors que tenien una finalitat més expressiva que no pas real. És el món interior de l’artista, els seus fantasmes personals, el que veiem a través de les seves imatges.

Com a gravador, Goya fou un artista formidable, de l’alçada de Dürer i Rembrandt. La tècnica utilitzada és, generalment, l’aiguafort sobre planxa de coure. Als seus gravats Goya, a més de fer palesa la seva habilitattècnica i el seu domini del dibuix, ens transmet una visió crítica de la realitat que l’envolta, en una línea ideològica pròxima als il·lustrats, i amb una ironia sovint mordaç i despietada.

3.2. Evolució artística

L’activitat artística del pintor aragonès es pot dividir en quatre etapes relacionades amb els esdeveniments polítics i personals que van marcar la seva vida.

PRIMERA ETAPA (fins el1792). És la fase de formació i d’introducció a la Cort. Les primeres obres de Goya van ser diversos encàrrecs de temàtica religiosa per a la decoració d’algunes cúpules de la Basílica del Pilar de Saragossa i de la Cartoixa d’Aula Dei. Treballà com un pintor de formació neoclàssica, amb composicions monumentals i moderades, però ja amb una tendència molt marcada a la pinzellada solta i amb...