La PLaÇA De Diamant. Mercé Rodoreda

IES BERENGUER DALMAU – Catarroja. Valencià. Llengua i literatura. 2n de batxillerat

Tema 11. LA PLAÇA DE DIAMANT. Mercé Rodoreda
11.1.
11.2.
11.3.
11.4.
11.5.

La narrativa de postguerra
Mercé Rodoreda
La novel la psicològica
La plaça del diamant
Estructura de la novel la. Les etapes d’una vida

11.1. LA NARRATIVA DE POSTGUERRA
El Noucentisme, va imposar una estètica relacionadaamb els objectius de reconstruir una
nova societat i una cultura amb unes connotacions clarament idealistes i conceptuals. Aquesta
literatura, doncs, tractarà de fugir dels problemes de la realitat contemporània. D'aquesta
manera no mostra cap simpatia per la producció novel lística i teatral, que no poden
desentendre's de la realitat. Els novel listes van ser marginats pel Noucentisme nonomés pel
fet d'escriure novel les sinó per la llengua que utilitzaven.
La prosa, durant els anys 20 i part dels 30, es caracteritzarà per la proliferació del conte i
de la narració curta, modalitats que permeten utilitzar un llenguatge poètic. Els autors, o bé
provenen del Modernisme (Ruyra, Bertrana) o bé pertanyen a les noves generacions de jòvens
noucentistes (Martínez Ferrando, CarlesSoldevila). Tots aquests utilitzen un estil preciosista i
subjectiu ple d'imatges i descripcions líriques; les anècdotes, els elements particulars i
l'argument arriben a ser considerats aspectes secundaris. L'objectiu fonamental és
l'actualització del llenguatge narratiu perquè siga més operatiu per als novel listes de les
següents generacions.
La represa de la novel la, amb la pèrdua de pes delmoviment noucentista, va ser afavorida
per una sèrie de circumstàncies: l'ambient favorable va fer renàixer els vells novel listes; les
nombroses traduccions que s'hi van fer de les novel les més modernes i també de les
clàssiques; l'actitud favorable de les revistes i dels diaris; la creació de noves editorials i
col leccions dedicades íntegrament a la publicació de novel les, tant traduccionsd'altres
idiomes com originals; i, finalment, la institució de premis de novel la.
En acabar la guerra, tots els novel listes que s'havien donat a conéixer abans del 1939 es
trobaren abocats a una situació negativa. Quedava la producció que els novel listes tanmateix
poguessen fer, sense perspectives quant a l'edició, almenys immediates, tot esperant que
algun dia hi hauria una certatolerància. L'objectiu fonamental era crear o reconstruir el mercat
literari i el retrobament amb el lector. Aquesta és la preocupació que presideix bona part de les
activitats culturals i editorials de l'època que tenen a veure amb la producció narrativa, des de
la creació de premis literaris a les característiques de les col leccions que van apareixent
durant la dècada dels cinquanta. Els premisliteraris van ser l'instrument més important per
incentivar el conreu de la novel la i el conte, amb l'oferta d'unes compensacions econòmiques
que venien a suplir el baix nivell de professionalització que oferia el nostre mercat. A partir
dels anys 1946-1947 podem trobar alguns signes d'un tímid recobrament de la narrativa
catalana, però això ocorre al Principat, on la creació del premi JoanotMartorell esdevindrà una
estimable plataforma per al gènere. Les obres que comencen a produir-se en la primera
meitat dels 50, fora d'alguna excepció, són molt lluny de les modes que aleshores estan
implantant-se a Europa. La major part d'aquesta novel lística recull l'herència de la preguerra,
és a dir, continuen models iniciats abans del 1936.
Al País Valencià el panorama encara estarà dominatper la poesia. L'any 1943 iniciava les
seues activitats l'editorial Torre, la major part de les publicacions de la qual foren llibres de
versos, encara que Xavier Casp, l'any 1952, edita Proses en carn i el seu amic Miquel Adlert les
novel les I la pau (1953) i El salze a la sendera (1953) i el recull de contes Cor nu (1956). Cal
destacar també el recull de narracions preparat per Joan...