La plaça del diamant

1-OBRA DE RODOREDA
L'obra de Mercè Rodoreda no pot ser explicada en un context històric i literari català, cal mirar-la també es d'una perspectiva europea.
Va coincidir amb els escriptors europeus de la postguerra, sobretot amb l'existencialisme
Les seues primeres obres responen a la novel·la psicològica, per tant, podem dir que l'autora representa a l'avantguarda generacional dels anystrenta.
A partir de l'exili la seua perspectiva literària canvia perquè vivia a l'àmbit cultural de la llengua francesa. Les seues obres es desenvolupaven al ritme de les seues obsessions personals i també de les preocupacions dels intel.lectuals de l'època.
Va sentir-se atreta pels corrents literaris moderns i pel behaviorista.
Es va mantindre amb contacte amb la cultura catalana, cal destacarl'influencia de Villalonga.
2-LA PLAÇA DEL DIAMANT
Aquesta novel·la tingué de seguida una bona acollida per part de la crítica catalana.
3.1- HISTÒRIA I ESTRUCTURA
D'entrada, la novel·la conta amb un bon argument. Natàlia, la protagonista, ens conta una part ela seua història personal que s'inicià en l'època en que coneix el seu futur marit Quimet, en un ball de festa major a la plaça el Diamantde Barcelona.
Successivament i de forma lineal ens va contant el casament, la viduïtat i el segon matrimoni, al llarg d'un període de temps que transcorre des de poc abans de la proclamació de la segona república fins a la guerra civil i la postguerra
La seua aparent senzillesa externa amaga una estructura profunda més complexa, ja que els diversos capítols es poden agrupar en blocs o partsdiferenciades. Segons Carme Arnau una forma de dividir l'obra “entre moltes altres que hi ha” seria diferenciant tres parts.
La primera: comença amb el canvi de nom del personatge principal per desig de Quimet passa de dir-se Natàlia a dir-se Colometa. Hi ha una pèrdua progressiva d'identitat que es reflecteix en la submissió de Natàlia a la voluntat del seu marit. Aquesta etapa estarà marcada pels“maldecaps petits”
La segona part es troba marcada pels “maldecaps grans”. En aquesta part la protagonista desperta la seua consciència al compàs d'uns esdeveniments socials i històrics.
En la tercera part, la de “la vida escapçada” la protagonista tracta de recuperar definitivament la seua identitat -deixa de ser Colometa i passa a ser altra vegada Natàlia- a més procura acceptar la vida presentamb l'ajuda del record i del somni.

2.2- PERSONATGES
La “Plaça del Diamant” li deu molt a la força i vitalitat psicològica dels personatges, especialment a les de la seua protagonista i narradora.
Com a protagonista, Natàlia és el personatge més ben caracteritzat de la novel·la i al mateix temps el més ric en matisos que fan possible diferents interpretacions i valoracions. Encara que apenes en tenim descripcions, i les úniques que hi ha fan referència a com la narradora es veu ella mateixa; i sempre en relació al seu caràcter més que no a l'aspecte físic
La resta dels personatges tenen molta menys força, a excepció de Quimet, i són retratats ràpidament -fins i tot de forma caricaturesca-
Alguns apareixen i actuen sense presentació prèvia i només interessa la seua relació amb laprotagonista.
Quimet és l'únic personatge introduït per una descripció llarga de caràcter realista, es tracta d'una descripció detallada i amb una gran sensualitat, probablement per fer ressaltar la importància de Quimet des de el seu primer encontre amb Natàlia.
Un altre personatge important es Antoni. Ell estima a la persona amada basant-se en al relació home-dona d'amor pur: respecte.
Tampocno hauríem d'oblidar el paper maternal de la senyora Enriqueta.
Antoni i Rita, els fills de Natàlia i Quimet, són considerats com una càrrega que recau en la dona, però amés d'açò tenen altres significats. Antoni es pareix més a Natàlia i Rita es pareix a Quimet, sobre tot en la forma que tracta a Vicenç. Amb això l'autora vol deixar constança que les dones també poden sotmetre als homes....