La plaça del diamant

PERSONATGES
En aquest treball sobre el llibre “La plaça del diamant” nascuda a mans de Mercè
Rodoreda en 1962, anem a analitzar els personatges d’aquesta obra tant la seva
caracterització com les seves relacions. Per a realitzar aquesta eina, analitzarem els
personatges diferenciant-los entre personatges principals i personatges secundaris.

1. Personatges Principals
Anem a parlard’aquells personatges que sostenen la trama del llibre, que participen al
llarg d’ella amb molta freqüència i inclús la conten. Aquest personatges són els que
més coneixem ja que la autora ens ha donat més informació d’aquests.
-

Natàlia.

Està molt clar que és el personatge principal, ella és la que ens conta tota la història
durant la obra. La podem conèixer a partir dels seus constants monòlegs,encara que
hi ha poques descripcions sobre ella, i les úniques que hi ha fan referència a com la
narradora es veu a ella mateixa; i sempre en relació al seu caràcter i no al seu aspecte
físic.
Natàlia, també anomenada Colometa, ens mostra la vida d’una dona que té grans
problemes durant la seva vida, i precisament aquestes circumstancies fa que aflori una
dona amb un gran grau deresistència i de lluita. Natàlia, Colometa o Senyora Natalia,
durant el transcurs dels llibre, hi passa per tres fases ben diferenciades on va
construint el seu caràcter i la seua personalitat.
En un primer moment, Natàlia és una dona que es marcada per les costums de les
classes baixes de l’època, promesa amb un jove anomenat Pere. Natàlia és una
persona tímida, innocent, dòcil, bona, treballadora ique es deixa influir per altres
persones. Comença a canviar la seva actitud sobre tot després del casament amb
Quimet, va deixar de ser la jove lliure que podia eixir sense preocupació (anar a festes)
i de treballar en la pastisseria. Colometa amb aquest casament va passar a convertir-se
en una dona esclava, fent les tasques de la llar i cuidant als fills de casa. Però més
endavant, va començara treballar, degut a la manca de diners per problemes amb la
feina de Quimet. Natàlia comença a sentir-se molt estressada amb tanta feina, la
majoria d’aquesta creada pels coloms que tenien a casa per gust de Quimet però sense
queixar-se. “Cada dia estava més cansada. Els nens, quan entrava al pis, els trobava
moltes vegades adormits...”
Amb la mort de Quimet degut a la guerra, Natàlia i laseva família comença a patir les
conseqüències que deixen la guerra, i en moments de desesperació comença a vendre
tots els objectes de casa per poder obtindré queviures per a menjar. La situació arriba

fins a un extrem en el qual es veu obligada a matar als seus fills per no veure’ls sofrir
mitjançant salfumant “Aniria amb l’ampolla, demanaria el salfumant i quan hauria de
pagar obririael portamonedes i diria que m’havia deixat els cèntims a casa, que ja
passaria a pagar l’endemà” però aquesta situació no va anar enlloc a causa de
l’hospitalitat de Antoni, l’adroguer el qual va oferir anar a sa casa a fer feines a casa
d’ell. A partir d’aquest moment, es quan la vida li fa un gir inesperat i tot va anar a
millor. És ara quan se sent segura de si mateixa, quan pot gaudir de laseua vida i la
dels seus fills juntament amb el seu nou marit Antoni.
Com ja he dit, no tenim descripcions físiques degut a que és ella la que ens contra la
història utilitzant la primera persona. Podem dir que Natàlia és un personatge redó,
que evoluciona al llarg de tota l’obra per distints motius.
-

Quimet

Quiment és el primer marit de Natàlia, un dels personatges més importatpresents al
llarg de l’obra. És l’únic personatge introduït per una descripció llarga de caràcter
realista, és tracta d’una descripció detallada “Tenia els cabells com un bosc, plantats
damunt del cap rodonet. Lluents com el xarxol. Se’ls pentinava a cops de pinta i cada
cop de pinta se’ls allisava amb un altra mà. [...] Les celles eren espesses, negres com els
cabells, damunt d’uns ulls...