La plaça del Diamant

5.a
Durant el segle XVIII es van registrar alguns canvis en créixer el comerç en les zones perifèriques. Es va consolidar un nou tipus de burgesia i un lleuger canvi de mentalitat en les elits per l´arribada de la Il·lstració.
Durant el segle XIX l´impacte de la industrialització portarà a un major desenvolupament de la burgesia perifèrica. També es va desenvolupar la dels grans nuclis agrarisdel centre i del nucli financer de Madrid. A poc a poc, creixent el món urbà i les classes socials-classes mitjanes lligades als nous sectors de la indústria i els serveix.
Però atenent als paràmetres que defineixen una societat moderna (urbanització, alfabetització, etc.) observem que la societat espanyola va avançar molt poc en modernització i mobilització social.
Al llarg del segle XIX es vaavançar en una societat dual: persisteixen, d´una banda, aspectes estamentals residuals de l´Antic Régim i per altra banda l´impacte de la industrialització i la revolució liberal obrin les portes a la societat de classes, basada en principis de llibertat i igultat.
5.b
Va comptar amb figures de la vella noblesa lligada a les grans propietats agràries, que no ha patit pèrdues amb els canvisliberals. Des de mitjans del segle XIX apareix la burgesia de negocis i finances, lligada als negocis amb la construcció urbana, el ferrocarril, amb fortes inversions en la Borsa, o el deute públic.
Molts d´aquestos burgesos són ennobrits en els anys del regnat d´Isabel II, d´Amadeu I o en l´etapa de Restauració.
Entre aquestes elits es traven forts llaços d´interesos, completats amb enllaçosmatrimonials. Al 1900 els grups socials superiors viuen amb el mateix estil de vida que la vella noblesa. Defensen rigorosament l´ordre estructural vigent, una escala de valors tipus antic règim, i la legitimitat de la dinastia i de la corona.
Compartiran el poder amb els professionals de la política, els buròcrates que dominen les maquinàries caciquistes, sorgits del món de l´advocacia i delperiodisme.
Tots ells conformen allò que anomenem l´oligarquia, aliança entre la vella aristocràcia terratinent de Grandes de España amb la burgesia financera i industrial.
5.c
Església
L´Església espanyola era el 1800 rica i nombrosa i comptava amb una profundíssima influència sobre la cultura i la població. Cap al 1851, el moment que correspon al nivell més baix experimentat per l´Església espanolaen la seue història. D´aquest moment, amb els moderats i el final del regner d´Isabel II, comença la recuperació doctrinal, ideològica i numèrica de l´Església.
La jerarquia eclesiàstica, va acceptar el sistema de la Restauració i la monarquia d´Alfons XII. La Constitució del 1876 permetia que l´Església mantiguera una situació de privilegi dins de l´Estat. El tema de l´ensenyament de la religióva ser obligatori a l´educació primèria i a partir del 1900 al batxllerat.
Al principi del segle XX, l´Església regentava bona part de les escoles primàries. L´Església es va oposar amb força al liberlisme i mai no va renunciar a la visió crítica i pessimista de l´ordre liberal que havia intreduït la Restauració. Sempre va estar en contra de l´escola laica i en contra dels corrents filosòfics icientífics positivistes i evolucionistes. Tot això portaria a un creixent i intens conflicte ideològic entre religió i ciència.
Exèrcit
El sistema de Cánovas va assolir mntindre l´Exèrcit apartat del primer pla i de la vida política i del costum dels pronunciaments, tot i que els militars no van deixar de ser grans protagonismes. Es va reconduir l´Exèrcit a ser el garant de l´ordre públicinterior.
Davant la debilitat i poca fiabilitat dels partits dinàstics, van acabar per representar la garantia última del sistema constitucional i dels seus valors. Amb el desastre del 1898 i l´aparició dels regionalisme es va aguditzar els seus sentits de l´honor i del deure i les desavinences van aparèixer. Des d´aleshores van tornar a aparèixer en la vida política empressionar sobre la llibertat de...