la plaça del diamant

Ella va començar a escriure la seva obra a Ginebra, a l'exili, i va recordar quan va anar a la festa major de Gràcia amb els seus pares, que no la deixaven ballar, i creu que és per això que vadecidir començar la seva novel·la. Tot el que escriu de la vila de Gràcia i dels llocs de Barcelona, ho fa per mitjà dels records, ja que tots són entranyables. També va escriure aquesta novel·la com aconseqüència d'una decepció, perquè va enviar Jardí vora el mar al premi Joanot Martorell, i el jurat no va valorar-la, així que amb molt d'orgull, va començar a escriure La plaça del diamant.

Vaescriure la novel·la febrosament, un dia darrera l'altre, escrivia al matí, i corregia a la tarda. Volia que la novel·la fos un malson de coloms, basant-se en la tècnica utilitzada per Kafka, quiintentava destacar l'aspecte oníric, presentant unes situacions del tot absurdes. Però La plaça del diamant va acabar sent una novel·la d'amor, a on la protagonista veu el món amb ulls d'infant.

MercèRodoreda considera que la seva novel·la té moltes influències, es podria dir que totes les seves lectures, i cal destacar la Bíblia, Dante, Homer, Bernat Metge, James Joyce, entre altres.

Amb tot aixòpodem dir que Mercè Rodoreda considera que per escriure una novel·la has de tenir una certa cultura i haver llegit a diferents autors per veure les tècniques que utilitzen i poder agafar alguna ideadel tipus de narració que vols fer. Ella diu que per escriure una novel·la es necessita calma i molt domini de si mateix. Troba que la narració ha de ser poètica, el que reflecteix a les sevesnovel·les amb el subjectivisme o el fet de presentar el matís de cada objecte, ja que els detalls són els més importants en una novel·la, i als petits objectes de la vida quotidiana, els atorga el poderevocador d'un món perdut.

Rodoreda considera que una novel·la ha de reflectir la realitat, però també ha de tenir una part fantàstica i irreal. També li dóna molta importància a les paraules, ja que...