La plaga

La Plaga per Neus Ballús
Anàlisi dels personatges
En Raül, un pagès que intenta fer producció ecològica, contracta al Iurie perquè l'ajudi en les feines del camp. En Iurie és un lluitador moldaude lluita lliure, però per guanyar-se la vida ha de treballar en el que li surt. Poc a poc, les històries d'aquests dos homes van entrellaçant-se amb les de tres dones solitàries: la Maria, una ancianaque ha de deixar la casa pairal on sempre ha viscut per anar-se'n a viure a una residència de gent gran; la Rose, una infermera filipina que acaba d'arribar al país; i la Maribel, una prostituta quecada cop té menys clients. Els destins de tots aquests personatges s'entreteixeixen a mesura que l'estiu avança.
L’objectiu d’aquesta pel·lícula/documental és explicar com els pagesos de Gallecsdefensen el seu territori de les plagues que assetgen cada any els seus camps. Els 5 personatges tenen en comú el fet de ser uns guerrers. La Maria lluita contra el dolor i els seus pensaments, la Rosecontra el sentiment que té envers als avis als que cuida, en Iurie contra el fet de no tenir papers, en Raül i l’Isidre per treure endavant la collita i la Maribel per poder portar diners a casa.
NeusBallús juga amb aquell aforisme d'Aristòtil: «l'única veritat és la realitat ». Li dóna mil voltes. Sense massa floritures. Amb afany fronterer. Construeix un híbrid tan "real" com la vida mateixa. Unmixt molt més honest que un fals documental. Si bé és cert que la ficció és la veritat dins de la invenció, no ho és menys que el documental es presta a la distorsió i a la manipulació - malgrat laseva vocació testimonial-. Queda en evidència amb qüestions com l'elecció de l'enfocament, el que es calla i el que es diu , les hores de gravació "censurades" en el muntatge , el punt de vista amb quès'aborda. Són infinitat els elements que acaben diluint els límits entre un documental com extracte de la realitat i una pel·lícula de ficció com a invenció imaginària. La directora catalana,...