LA PLAÇA DEL DIAMANT
Páginas: 3 (515 palabras)
Publicado: 5 de junio de 2013
LLIBRE LA PLAÇA DEL DIAMANT.
Opino que el llibre m'ha agradat molt. No obstant, la primera meitat de l'obra no m'ha agradat tan com la segona meitat, aproximadament a partir del capítolXXX, quan comença a patir perquè no te diners i no pot alimentar als seus fills, quan passen mals moments i na Natàlia vol acabar amb tot, quan es casa amb n'Antoni i poc a poc duu una vida decent, quanla seva filla, na Rita, es casa amb en Vicenç, etc. La primera és un poc més lenta i no hi ha gaire emoció.
L'estructura de l'obra m'ha agradat molt: està molt bé que hagin separat la novel·la encapítols tan curts, encara que n'hi hagi molts, perquè això fa que llegir-la no sigui tan cansat i es pugi deixar de llegir al començament d'un capítol i no enmig d'un capítol molt llarg. El que no m'haagradat gaire és la forma d'expressió que te l'autora. S'hem fa difícil llegir quan es repeteixen coses, quan contínuament trobem la conjunció i, i quan no hi ha pràcticament cap diàleg en tota l'obra,sinó que ella diu el que diuen els altres directament, sense posar un guió o unes cometes per a indicar que algú altre està parlant. També hem dificulta la lectura moltes paraules que no entenc, i hed'anar contínuament al diccionari.
Si me l'hagués de tornar a llegir ho faria, perquè en el fons m'ha agradat bastant, l'argument és bo i els problemes que planteja són interessants. Especialmentm'atreu el fet de poder veure com es vivia unes dècades enrere, com pensaven, i com sobrevivien a una guerra on les condicions eren tan extremes.
FILM LA PLAÇA DEL DIAMANT.
En primer lloc,atorga un canvi massa radical a molts dels seus personatges: la Colometa, una “bleda” a la novel·la se'ns mostra ara molt menys feble enfront el seu marit Quimet. Carles Martínez, en el paperd'Antoni, l'adroguer, apareix inevitablement forçat, i és que el seu personatge en realitat no és pas com es pinta a l'adaptació teatral. I així amb alguns altres: la Julieta, en Mateu i la Rita són...
LLIBRE LA PLAÇA DEL DIAMANT.
Opino que el llibre m'ha agradat molt. No obstant, la primera meitat de l'obra no m'ha agradat tan com la segona meitat, aproximadament a partir del capítolXXX, quan comença a patir perquè no te diners i no pot alimentar als seus fills, quan passen mals moments i na Natàlia vol acabar amb tot, quan es casa amb n'Antoni i poc a poc duu una vida decent, quanla seva filla, na Rita, es casa amb en Vicenç, etc. La primera és un poc més lenta i no hi ha gaire emoció.
L'estructura de l'obra m'ha agradat molt: està molt bé que hagin separat la novel·la encapítols tan curts, encara que n'hi hagi molts, perquè això fa que llegir-la no sigui tan cansat i es pugi deixar de llegir al començament d'un capítol i no enmig d'un capítol molt llarg. El que no m'haagradat gaire és la forma d'expressió que te l'autora. S'hem fa difícil llegir quan es repeteixen coses, quan contínuament trobem la conjunció i, i quan no hi ha pràcticament cap diàleg en tota l'obra,sinó que ella diu el que diuen els altres directament, sense posar un guió o unes cometes per a indicar que algú altre està parlant. També hem dificulta la lectura moltes paraules que no entenc, i hed'anar contínuament al diccionari.
Si me l'hagués de tornar a llegir ho faria, perquè en el fons m'ha agradat bastant, l'argument és bo i els problemes que planteja són interessants. Especialmentm'atreu el fet de poder veure com es vivia unes dècades enrere, com pensaven, i com sobrevivien a una guerra on les condicions eren tan extremes.
FILM LA PLAÇA DEL DIAMANT.
En primer lloc,atorga un canvi massa radical a molts dels seus personatges: la Colometa, una “bleda” a la novel·la se'ns mostra ara molt menys feble enfront el seu marit Quimet. Carles Martínez, en el paperd'Antoni, l'adroguer, apareix inevitablement forçat, i és que el seu personatge en realitat no és pas com es pinta a l'adaptació teatral. I així amb alguns altres: la Julieta, en Mateu i la Rita són...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.