La plaça del diamant

LA PLAÇA
DEL

DIAMANT
Micaela Isabella Manolovitz
2n Batxillerat B

IES Sa Colomina
1

ÍNDEX
Mercé Rodoreda

pàg. 3

Obra de la autora

pàg. 3

Context literari

pàg. 4

Els símbols

pàg. 5

La obra

pàg. 5

Personatges

pàg. 6

Valoració crítica i recomanació

pàg. 7

Bobliografía

pàg. 7

2

MERCÈ RODOREDA
Filla única, visqué una infantesa feliç,en un ambient lletraferit. Als vint anys
es casà amb el seu oncle i buscà en la literatura la fugida d’un ambient tancat. Les
primeres novel·les, que després rebutjà amb l’excepció d’Aloma, reflecteixen un
interès que serà permanent per la condició femenina. Perduda la guerra, inicà un
llarg exili que la portà a Roissy-en-Brie i, amb l’esclat de la Segona Guerra
Mundial, a Llemotges iBordeus, on inicià la redacció de contes.
L’any 1946 retornà a París, on conreà la poesia amb èxit i pintà, seguint Klee
i Picasso. L’any 1954 s’instal·là a Ginebra, on és pogué lliurar, finalment, a
l’escriptura; d’entrada recollí els contes escrits a Vint-i-dos contes i, aviat, seguiren
novel·les, de plena maduresa; La plaça del Diamant, sobretot, on crea una
protagonista del tot convincent,solitària i angoixada per la presència de la guerra.
El carrer de les Camèlies, en canvi, se situa en una postguerra eixorca,
mentre que a Jardí vora el mar destaquen dues matèries centrals del seu
imaginari: l’aigua i la vegetació. Amb Mirall trencat, construeix una història familiar
complexa, que és, alhora, el mite d’una Barcelona destruïda per la guerra. A La
meva Cristina i altres contes,recull unitari, dóna una gran relleu a una personal
fantasia.
A partir de 1974 efectuà un retorn progressiu a Catalunya i, el 1980, assolí
dues fites: la concessió del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la publicació
de dues obres extraordinàries, el recull Viatges i Flors i la novel·la Quanta, quanta
guerra…, reflexió d’abast universal sobre les guerres.

OBRA DE LA AUTORA
Rodoreda,Mercè. Sóc una dona honrada? (1932/1933).
Del que hom no pot fugir (1934).
Polèmica (1934).
Del que hom no pot fugir (1934).
3

Crim (1936).
Aloma (1938), premi Crexells de 1937.
Vint-i-dos contes (1958), premi Víctor Català de 1957.
La plaça del Diamant (1962).
El carrer de les Camèlies (1966), premi Sant Jordi.
Jardí vora el mar (1967).
Aloma, segona versió (1969).
Mirall trencat(1974).
Semblava de seda i altres contes (1978).
Viatges i flors (1980).
Quanta, quanta guerra...(1980).
Obres pòstumes.
Cartes a l'Anna Murià 1939-1956 (1985).
La mort i la primavera (1986).
Isabel i Maria (1991).

CONTEXT LITERARI
La guerra civil i la brutal repressió que s'en derivà va tallar totes les
iniciatives culturals i polítiques que s'havien anat succeint al llarg del segle XX.El
règim de Franco pretenia esborrar l'herència cultural recuperada pels homes de la
Renaixença i que al llarg de les primeres dècades del segle havia obtingut unes
cotes de qualitat notables.
Aquesta sensació de desert cultural fou especialment significativa en l'àmbit
de la novel·la, que haguè de recuperar lentament i de forma heroica els autors
(alguns, que ja escrivien abans de la guerrai altres, de més joves, que s'hi van
incorporant), editors, que topen amb la censura i moltissims altres obstacles, i
lectors.
Aquesta situació tan anómala provocà que cada novel·lista defensés les
seves propostes sense formar grups coherents. Alguns autors reprengueren els
4

models que havien d'utilitzar als anys trenta (especialment la novel·la psicològica),
d'altres intentaren trobarnous camins sota la influència del neorealisme italià i la
novel·listica nord-americana. També hi haguè autors que incorporaren en la seva
obra les experiències històriques que els havia tocat de viure: la guerra, l'exili, la
vida en un nou continent...
Mercè Rodoreda escriguè La plaça del diamant seguint les característiques
de la novel·la psicológica, l'ús del monóleg interior per deixar...