la plaça del diamant
Páginas: 15 (3584 palabras)
Publicado: 6 de octubre de 2014
VIDA I OBRADE L'AUTORA.
La Mercè Rodoreda, nascudaa Sant Gervasi (Barcelona) el 1909 i morta el 1983 a Romanyà de laSelva, fou una escritora en llengua catalana molt important d'aquestsegle.
Havent deixat d'anar a l'escola quanencara era una nena, va passar una infantesa solitària de fillaúnica, lliurada al somni i a la lectura. Des de molt jove vacol·laborar a publicacionsperiòdiques, com Mirador, La publicitato La revista, amb cròniques, narracions y entrevistes. Es va donar aconèixer amb la novel·la Aloma, publicada el 1937. Quan esclatà laGuerra Civil espanyola, va haber d'abandonar la seva prometedoracarrera com a novel·lista i va treballar al Comissariat depropaganda de la Generalitat y el 1939 va emprendre una dura etapad'exili a Francia. El 1949 fou proclamada Mestreen Gai Saber. El1954, va poder establir-se a Ginebra com a traductora d'organismesinternacionals, va començar a pintar seguint Klee i, ja superadesles dificultats de supervivència, va poder tornar a pactar amb laliteratura. Repatriada el 1973, va residir a Barcelona i al poble deRomanyà de la Selva, a prop de Girona, ciutat on morí, el 1983.
La Mercè Rodoreda, atreta fortament perles lletres,començà molt jove l'activitat literària, d'una banda,amb col·laboracions a diaris i revistes, en general en forma decontes: Clarisme, La Revista, Revista de Catalunya, Meridià,Mirador... i d'altra banda, amb la publicació de novel·les.Aquestes novel·les avui dia reflecteixen nombroses influències, lamés importantde les quals és possiblement, la del grupd'avantguarda de Sabadell: es diu Sóc una donahonrada? (1932), Delque hom no pot fugir (1934), un dia en la vida d'un home (1934) iCrim (1936). Gràcies a aquestes obres, que podem denominard'adolescència, tant com per la seva temàtica com per la sevainseguretat, va poder escriure, seguidament, una gran obra, que foula culminació d'aquesta etapa, Aloma (1938), que fou premi Creixellsdel 1937. És una obra psicològica, poètica i simbòlica,centradaen la vida d'una dona, una adolescent enfrontada amb la descobertadel món. És l'única obra que l'escritora reconeixia com a seva ique refaria posteriorment, el 1969.
Després de la pausa de la seva carreradurant la guerra civil, va escriure Vint-i-dos comptes (1958), que vaobtenir el premi Víctor Català del 1957. Aquesta obra assenyala laincorporació de la Mercè Rodoreda al món de laliteratura catalanai a una carrera que es desenvoluparà amb normalitat, novament.Seguidament publicà La plaça del diamant (1962), novel·la claud'aquesta segona etapa, que ens mostra la seva gran maduresa. Tractad'una dona d'estament popular, que domina tota la ficció amb la sevavisió del món, que varia segons la seva edat i circumstàncies. lanovel·la, per mitjà del llenguatge, esdevé vida i aquestéspossiblement un dels mèrits principals d'una obra que ha assolit unèxit extraordinari tant de crítica com de públic (100.000exemplars venuts i nombroses traduccions: txec, francès, anglès,espanyol...). El carrer de les Camèlies (1966) va ser la continuacióde La plaça del diamant, però aquesta vegada enfocant la marginacióde la dona, les seves relacions amoroses frustatòries... Va guanyarels premis SantJordi (1966) i Llull (1969).
Jardí vora la mar (1967) és una típicaobra de crisi en la qual comença a qüestionar-se el tractamentrealista que fins ara havia predominat a les ficcions de l'autora ique serveix de pont entre aquesta etapa i la següent, que podemdenominar de vellesa, on domina el tractament fantàstic.
La meva Cristina i altres contes (1967)recull tant temàtica com formal iincorpara el mite a les ficcions,amb la què la prosa esdevé més lenta i es carrega de ressonànciesmisterioses. Mirall Trencat (1974) és la culminació d'aquestaetapa, en aquest cas una mena de gran saga familiar, més inquietanti plena de misteri.
Més endavant es publicaren altresllibres, ja no tan populars, com són Semblava de seda y altrescontes (1978), Tots el contes (1979) i Viatges i flors...
La Mercè Rodoreda, nascudaa Sant Gervasi (Barcelona) el 1909 i morta el 1983 a Romanyà de laSelva, fou una escritora en llengua catalana molt important d'aquestsegle.
Havent deixat d'anar a l'escola quanencara era una nena, va passar una infantesa solitària de fillaúnica, lliurada al somni i a la lectura. Des de molt jove vacol·laborar a publicacionsperiòdiques, com Mirador, La publicitato La revista, amb cròniques, narracions y entrevistes. Es va donar aconèixer amb la novel·la Aloma, publicada el 1937. Quan esclatà laGuerra Civil espanyola, va haber d'abandonar la seva prometedoracarrera com a novel·lista i va treballar al Comissariat depropaganda de la Generalitat y el 1939 va emprendre una dura etapad'exili a Francia. El 1949 fou proclamada Mestreen Gai Saber. El1954, va poder establir-se a Ginebra com a traductora d'organismesinternacionals, va començar a pintar seguint Klee i, ja superadesles dificultats de supervivència, va poder tornar a pactar amb laliteratura. Repatriada el 1973, va residir a Barcelona i al poble deRomanyà de la Selva, a prop de Girona, ciutat on morí, el 1983.
La Mercè Rodoreda, atreta fortament perles lletres,començà molt jove l'activitat literària, d'una banda,amb col·laboracions a diaris i revistes, en general en forma decontes: Clarisme, La Revista, Revista de Catalunya, Meridià,Mirador... i d'altra banda, amb la publicació de novel·les.Aquestes novel·les avui dia reflecteixen nombroses influències, lamés importantde les quals és possiblement, la del grupd'avantguarda de Sabadell: es diu Sóc una donahonrada? (1932), Delque hom no pot fugir (1934), un dia en la vida d'un home (1934) iCrim (1936). Gràcies a aquestes obres, que podem denominard'adolescència, tant com per la seva temàtica com per la sevainseguretat, va poder escriure, seguidament, una gran obra, que foula culminació d'aquesta etapa, Aloma (1938), que fou premi Creixellsdel 1937. És una obra psicològica, poètica i simbòlica,centradaen la vida d'una dona, una adolescent enfrontada amb la descobertadel món. És l'única obra que l'escritora reconeixia com a seva ique refaria posteriorment, el 1969.
Després de la pausa de la seva carreradurant la guerra civil, va escriure Vint-i-dos comptes (1958), que vaobtenir el premi Víctor Català del 1957. Aquesta obra assenyala laincorporació de la Mercè Rodoreda al món de laliteratura catalanai a una carrera que es desenvoluparà amb normalitat, novament.Seguidament publicà La plaça del diamant (1962), novel·la claud'aquesta segona etapa, que ens mostra la seva gran maduresa. Tractad'una dona d'estament popular, que domina tota la ficció amb la sevavisió del món, que varia segons la seva edat i circumstàncies. lanovel·la, per mitjà del llenguatge, esdevé vida i aquestéspossiblement un dels mèrits principals d'una obra que ha assolit unèxit extraordinari tant de crítica com de públic (100.000exemplars venuts i nombroses traduccions: txec, francès, anglès,espanyol...). El carrer de les Camèlies (1966) va ser la continuacióde La plaça del diamant, però aquesta vegada enfocant la marginacióde la dona, les seves relacions amoroses frustatòries... Va guanyarels premis SantJordi (1966) i Llull (1969).
Jardí vora la mar (1967) és una típicaobra de crisi en la qual comença a qüestionar-se el tractamentrealista que fins ara havia predominat a les ficcions de l'autora ique serveix de pont entre aquesta etapa i la següent, que podemdenominar de vellesa, on domina el tractament fantàstic.
La meva Cristina i altres contes (1967)recull tant temàtica com formal iincorpara el mite a les ficcions,amb la què la prosa esdevé més lenta i es carrega de ressonànciesmisterioses. Mirall Trencat (1974) és la culminació d'aquestaetapa, en aquest cas una mena de gran saga familiar, més inquietanti plena de misteri.
Més endavant es publicaren altresllibres, ja no tan populars, com són Semblava de seda y altrescontes (1978), Tots el contes (1979) i Viatges i flors...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.