La población española

PRÀCTICA 2:

Evolució i característiques de la població espanyola

Estructures Socioeconòmiques

La societat espanyola ha patit grans canvis des de 1975. A continuació s’ananalitza l’evolució de les piràmides de població de 1975 a la de 2010 i, finalment, s’interpreten quatre gràfics relacionats amb la situació de la població jove espanyola.

Font: World population prospects: 2008revision population database
La següent piràmide de població representa l’estructura demogràfica d’Espanya de l’any 1975 per grups d’edat i per sexes. La piràmide es pot subdividir en tres franges d’edat: Joves, formats per aquella població menor de 16 anys, no pot treballar, i per tant és dependent. En segon lloc, la població adulta, formada per totes aquelles persones d’entre 16 i 65 anys que estroben en edat de treballar i, per últim, la població vella, formada per aquelles persones majors de 65 anys, són jubilats i dependents. La piràmide consta també del percentatge que ocupa cada franja d’edat en el total de la població espanyola (del 0 al 6%).
Font: World population prospects: 2008 revision population database
En aquest cas la piràmide de població de l’any 1975 es troba entransició entre una piràmide progressiva (forma triangular) i una piràmide més aviat estancada (forma ogival) . En aquells moments la població espanyola era jove, ja que la base és força ampla, això denota una alta natalitat i un índex sintètic de fecunditat alt, tot hi que ja es comença a observar un estancament en els últims anys. La franja de població adulta també és ampla, per tant, hi havia un grannombre de població activa. En quant al vèrtex, s’observa que és estret, i que per tant, la taxa de mortalitat és elevada.
Un cop analitzada l’estructura general de la piràmide analitzarem amb més detall cada un dels grups. Les franges que corresponen a la vellesa tenen com a característica principal el decreixement progressiu des dels 65 anys fins a les persones majors de 100. Això denota uníndex de mortaldat elevat i força constant si ho comparem amb la taxa de mortalitat actual. En quant a la sex ratio, el nombre de dones és notablement superior al nombre d’homes en aquests intervals. Els motius que es poden atribuir a aquesta diferència poden ser les precàries condicions en les que treballaven els obrers de principis del segle XX (les dones no acostumaven a treballar), la fortaonada d’emigrants espanyols barons cap a Amèrica del Sud i França i, també, cal tenir en compte que l’esperança de vida de les dones per naturalesa és superior a la dels homes. Tot i l’elevada taxa de mortalitat, ja s’entreveu un canvi i un augment de l’esperança de vida.
En quant a la franja d’edat adulta, hi ha moltes irregularitats. En primer lloc es pot veure un augment considerable de lamortalitat en homes i dones dels 55 als 59 anys. Això pot ser degut a que moltes de les persones d’aquesta franja varen morir durant la Guerra Civil espanyola, principalment homes. La segona irregularitat la trobem a la franja dels 35 als 39 anys. Aquesta desviació és deguda a que durant els anys de la guerra civil espanyola (1936-1939) la taxa de natalitat va decréixer notablement degut als pocsrecursos dels que disposaven les famílies, i així va continuar durant els anys de la postguerra. A partir dels anys 40 la natalitat va en augment, en concret des de 1950 fins a passats els 1960. Tot aquest període d’alta natalitat és conegut amb el nom de Baby boom. Val a dir però, que a partir de l’any 65 la natalitat va començar a decréixer i, tal hi com es pot veure, el nombre de naixementss’estanca.
En conclusió, podem afirmar que l’Espanya de 1975 es trobava en un moment de desenvolupament socioeconòmic important. La societat comença a experimentar canvis cap a l’anomenat Estat del Benestar. La taxa de mortalitat comença a disminuir i l’esperança de vida augmenta. Per contra, l’índex de fecunditat tendeix a disminuir i a estancar-se, la taxa de natalitat no augmenta en proporció i...