La poetica de los trobaores

La poètica dels trobadors sorgeix al sud de França a finals del segle XI, i es manifesta sobretot en els segles XII i XIII en el territori que comprèn Occitània, Catalunya i el nord d'Itàlia is'escriu en llengua provençal.
Es coneixen uns tres-
cents cinquanta trobadors de procedència social molt diversa, començant pel primer trobador conegut, Guillem IX d'Aquitània, al Papa Climent IV o elfamós rei d'Anglaterra Ricard Cor de Lleó, fins arribar a trobadors famosíssims d'origen humil, com era el cas de Marcabrú, que començà com a joglar. Hi ha pocs casos de trobadors que eren dones(trobairitz), sempre de la noblesa. Evidentment, per alguns trobadors la seva tasca literària, era simplement un ornament de la seva personalitat, de vegades una arma política, en canvi per altres era unaprofessió de la qual vivien. Malgrat aquestes diferències socials hi havia la tendència a considerar-se entre ells com a iguals per tal com compartien una mateixa activitat, encara que fos ambfinalitats diferents.
L'ofici de trobador fou especialment ben considerat durant el segle XII, però ja al segle següent alguns trobadors es queixaven de la manca de prestigi que tenien, del fet que no erenacollits com anteriorment a totes les corts; la guerra contra els albigesos i la batalla de Muret suposà també un entrebanc important en la difusió del seu art, etc.
En general tots tenien una bonaformació. Cal pensar que estaven subjectes a crear paraules i música. I paraules dins d'unes pautes estrictes de mètrica i versificació que no podien improvisar. Gairebé tots havien estudiat el trivi iel quadrivi i, a més tenien coneixements dels tractats de poètica llatins i de composició musical i també seguien els tractats sobre la llengua i l'art de trobar que anaren apareixent en el seutemps.
La majoria de informació probe d’uns documents anomenats cançoners que són uns documents d'alguns trobadors que únicament incloïen les poesies sense cap altra referència. En el primer apartat...