La política de cataluña

CONVERGIR,
UNIFICAR,
CONGLUTINAR,
COINCIDIR,
AGRUPAR,
SUMAR...
El dret a decidir
L’objectiu principal d’aquest article és el de fer una síntesis breu sobre el que ha portat a la societat catalana al dret a decidir citant algunes referències de intel•lectuals que han marcat la història del catalanisme polític passat, present i futur sota el paraigües de Convergència i Unió.
Al llarg dela història més recent de la democràcia, el Govern de la Generalitat de Catalunya ha anat traçant un camí sinuós ple de reptes i dificultats, on subsistir ha estat fruït d’estratagemes de meandres d’entesa. Ha calgut el coratge i l’astúcia per tal d’anar superant amb encerts les diverses situacions que s’han anat produint, malgrat tot, Catalunya s’ha fet respectar! La nació catalana ha sobreviscuta diversos intents d’aniquilació, ha pogut ésser doblegada però ha resistit, s’ha mostrat perseverant en idees i sempre ha decidit anar endavant amb la Catalunya capdavantera i forta que hem tingut l’honor de conèixer.

...Salvant obstacles, derrivant torres si ha calgut... La nostra Catalunya,
la Catalunya de tots i totes sempre ens ha acompanyat.
Escalant i guanyant posicions en un mard’aigües braves i de
tempestes, evitant naufragar, evitant perdre el rumb tot i
respectar la condició sine qua non de la via pacífica.

L’any 1971, Pau Casals, cèlebre compositor i músic català, a l’edat de 95 anys, va expressar unes paraules d’essència patriòtica en l’Organització de Nacions Unides en les que es referia a Catalunya. Elogiadores de la Catalunya que va conèixer, va expressar: “Lanació més gran del Món, que tingué el seu primer parlament molt abans que el d’Anglaterra, que al segle XI va acollir els inicis de les Nacions Unides per parlar de pau, pau al Món i en contra les guerres”, en un discurs de forta càrrega emotiva.
.....
La Plataforma pel dret a decidir va ser creada al final del 2005 amb l'objectiu principal de fer unagran manifestació sota el lema "Som una nació i tenim el dret de decidir" per reclamar que, com a nació, el poble català ha de poder decidir el seu futur lliurement i que per tant s'havia de respectar l'Estatut d'Autonomia aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre del 2005, conegut també com l'Estatut de Miravet.
En el discurs de candidat a la investidura de la presidència, Artur Mas vaafirmar que la retallada de l’Estatut dictada pel Tribunal Constitucional (TC) demostrava que el pacte constitucional entre Catalunya i l’Estat espanyol no donava més de sí, per la qual cosa a Catalunya no li quedava més remei que forjar-se un nou camí amb la finalitat de poder defensar el seu autogovern i les seves llibertats. Continuava dient que Catalunya havia de impulsar una transiciópacífica, democràtica i consensuada.
Aquest nou camí que pren el catalanisme polític del president, sota la tutela del seu propi partit i en les directrius actuals que li donen validesa, es basen en l’aplicació del dret a decidir de la nació catalana, que és plenament exercir la democràcia.
Ara i adés a la vida es cometen equivocacions per anar massa depressa, convocar un referèndumd’autodeterminació a corre-cuita, és, segons Artur Mas, un pas endarrera atès que ara és el moment d’enfortir-se, reunir, aglutinar, convergir cap a un mateix horitzó, anar tots a una, acordar en quins temes tenim majoria evitant així declarar-se a la mercè de la llevantada. No podem exposar-nos a la canviant direcció del vent, dels catalans i catalanes, que poden ésser vulnerables, influïts i condicionats perfactors externs. No ens podem posar a la gola del llop i patir la divisió de la sociedat catalana en dos meitats. En un panorama de fractura social, les conseqüències poden esdevenir nefastes pel poble de Catalunya per tot el que s’ha anat aconseguint.
El resultat final esperat per una bona part de la ciutadania de Catalunya encara trigarà a arribar, el que s’ha de fer és anar donant...