La poma escollida

LA POMA ESCOLLIDA

Alidé s'ha fet vella i Lamon és vellet, 
i, més menuts i blancs, s'estan sempre a la vora. 
Ara que són al llit, els besa el solellet. 
Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora.
-Oh petita Alidé, com és que plores tant?                     
-Oh Lamon, perquè em sé tan vella i tan corbada
i sempre sec, i envejo les nores treballant,
i quan els néts em vénen em trobentan gelada.
I no et sabria péixer com en el temps florit
ni fondre't l'enyorança dels dies que s'escolen,            
i tu vols que t'abrigui i els braços em tremolen
i em parles d'unes coses on m'ha caigut oblit.
Lamon fa un gran sospir i li diu: 
-Oh ma vida, mos peus són balbs 
i sento que se me'n va la llum,                                     
i et tinc a vora meu com la pomaescollida 
que es torna groga i vella i encara fa perfum.
Al nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa:
el fred ens fa temença, la negra nit horror, 
criden els fills, les nores ens parlen amb 'aspresa.      
Què hi fa d'anar caient, si ens ne duem l'amor?

Josep Carner



















La poma escollida, és un dels poemes que podem trobar al llibre Els fruits saborosos,de Josep Carner. És un dels poemes més representatius del recull de composicions de Carner, ja que enalteix la virtut de l’acceptació de la vellesa. Carner va ser el poeta més representatiu del moviment del Noucentisme i el més important del segle XX.

Com la majoria del poemes de Carner, aquest poema està caracteritzar per tenir una mètrica basada en la rigidesa. Això es a causa dels nousvalors que va introduir el Noucentisme, com per exemple el seny, l’harmonia i l’ordre. Escrit en alexandrins, com la immensa majoria de poemes del llibre, són per tant d’art major, les estrofes s’organitzen en cinc quartets, i la rima és consonant i encadenada, menys el tercer quartet que és encreuada: ABAB, CDCD, EFFE, GHGH i IJIJ.

Com ja he dit anteriorment el tema central del poema és la vellesa,però també s’hi manifesten altres temes, com l’amor conjugal, que és l’únic consol del pas del temps. El poeta fa una divisió de l’obra en tres parts clarament diferenciades, la primera és la introducció, que és la primera estrofa, l’autor fa una presentació dels personatges, l’Alidé i el Lamon, on exposa la seva situació actual, són vells, menuts i blancs. L’autor situa l’acció al llit de laparella, on Alidé plora i Lamon s’acosta per consolar-la i també es posa a plorar.

Tot seguit, en la segona part de la composició, es posa en relleu perquè l’Alidé plora. El motiu és que es sent vella i cansada, que li agradaria treballar com ho fan les dones més joves, en canvi diu que ella seu to el dia, i també es lamenta perquè quan venen els seus néts sempre la troben gelada, sense l’esperitde vitalitat que tenia quan era més jove.

Més endavant, Lamon i Alidé, recorden la seva joventut i ella es lamenta perquè ja no li pot entregar la felicitat i l’alegria que sentia com quan era jove, i que ara ja no recorda aquells moments feliços que van viure. Però finalment es percep la idea que s’emportaran el seu amor més enllà de la vida i que aquest serà etern.

Al llarg de la primera ila segona estrofa trobem un polisíndeton, la conjunció i, l’autor l’usa per donar una sensació de lentitud, ja que la seva vida s’ha tornat més pausada i monòtona. També fa una breu descripció dels personatges, ja que diu que són vellets, menuts i blancs.
Posteriorment, també hi ha una repetició d’una paraula, és el cas de plora, i és possible que l’autor volgués destacar en especial l’actualsituació dels personatges, la tristesa en que es veuen submergits. També trobem una personificació, ja que es dona una qualitat humana al sol, quan diu: Ara que són al llit, els besa el solellet. 

En la segona estrofa, trobem dos versos iniciats per l’exclamació Oh, simbolitzant la tristesa i l’enyorança. En aquesta estrofa també es percep l’utilització de l’adverbi tan, per donar més èmfasi i...