La por a la llibertat femenina

LA POR A LA LLIBERTAT FEMENINA


En el món simbòlic masculí en el que vivim, entès també com a patriarcat, la por al món femení no es res de nou. Si fem una mirada al passat, potser ens sorprendrem de que tenien gairebé els mateixos problemes que nosaltres en el món contemporani. Però hauríem de fer l’exercici de no quedar-nos només amb la idea de que les dones en el passat eren víctimes.Perquè darrera d’un acte de violència trobem un acte d' agitació, de resistència, es a dir, un acte de posada en pràctica de la llibertat femenina. Una agitació i una resistència que provoca por al món simbòlic masculí i el trenca encara que sigui de manera fragmentada. La por a la llibertat femenina provoca violència organitzada i d’aquesta por neix la institució cancel•laria de la Casa de lesEgipciaques que castiga el delicte moral de les dones.


Des del 1409, any en que s’obren les portes d’aquesta institució, la ciutat de Barcelona, compta amb una presó de dones que està sota la direcció dels Consellers de la Ciutat. Dit centre respon a una necessitat i un ordre polític amb un darrere fons moral i religiós. Així és com les bases segueixen les pautes de la moral sexual del’època baix medieval barrejades amb les religioses. La Casa de les Egipciaques les tanca, empresona, reclou i guarda en pro de la pau moral i social de la ciutat de Barcelona.

Les “dones pecadores”, que no porten, o són acusades de no portar, una vida honesta, són tancades pel repòs dels ciutadans, amb una doble finalitat: perquè els seus marits no les peguin i per ser normalitzades ireintegrades per poder complir els deures de tota dona casada honesta que són els deures matrimonials. Així s’explica que les “dones errades” sense marit puguin sortir d’allà, quan trobin un home que es vulgui casar amb elles, i com les dones adúlteres casades, surtin quan els seus homes les reclamin.

Les dones que estan tancades a la Casa de les Egipciaques són dones transgressores a les lleis penals ia la política sexual. No és d’estranyar ja que dita institució neix dins del context de plasmació de canvis que es van desenvolupar durant els últims segles (XIII-XIV). Es va iniciar un clima desfavorable cap a les dones que va estar incentivat per la focalització del matrimoni, el creixement de la societat urbana, el renaixement del dret romà i el dret del marit al maltracte. Aquest procés té elseu reflex en el canvi de la Llei i les costums. Els maltractes van passar a ser legals. Per la seva banda, l’església predicava contra la dona, amb un missatge que parlava de la perillositat de la naturalesa de la seva sexualitat.


Així trobem que la Montserrada, la Caterina, la Elisabet, l' Agnès 6, la Magdalena són dones que van anar més enllà dels preceptes socials mitjançantl’adulteri, la fugida de la llar matrimonial, la prostitució o la solteria errada. En el concepte de solteria errada, es pot entreveure un ampli ventall de pràctiques.

Aquestes pràctiques no són més que una forma de entendre la llibertat que trenca la moral sexual propagada socialment e instituïda mitjançant la institució del matrimoni. Recordem que sempre és un matrimoni pactat per interessosfamiliars, socials o econòmics.

Trobem respostes: Una vegada són tancades, elles es defensen i clamen per la seva innocència i –o la seva llibertat. Uns crits que hauran de lluitar contra les politiques sexuals.

Els casos d’acusació d’adulteri, que són els més treballats fins el moment, segueixen sempre la mateixa pauta: denúncia del marit, aportació de testimonis que corroborin la seva paraula,súplica als consellers d’ordre de tancament i resposta dels Consellers, que en tots els casos és afirmativa. Els Consellers demanen al cap de guaita que empresoni a la dona i la tanqui a la Casa de les Egipciaques. El marit és qui ha de mantenir-la, passant-li els aliments necessaris per la manutenció.

L’alliberament també ha de demanar-lo el marit, que segueix sempre el mateix protocol:...