La potestat sancionadora

LA POTESTAT SANCIONADORA: CONCEPTE I SIGNIFICAT. PRINCIPIS DE L’EXERCICI DE LA POTESTAT SANCIONADORA. EL PROCEDIMENT SANCIONADOR I LES SEVES GARANTIES. MESURES SANCIONADORES ADMINISTRATIVES. ESPECIAL REFERÈNCIA A LA POTESTAT SANCIONADORA LOCAL.




1. LA POTESTAT SANCIONADORA: CONCEPTE I SIGNIFICAT.
La POTESTAT SANCIONADORA, és el poder de l’Administració que consisteix en la imposició d’unmal o un càstig com a conseqüència de conductes infractores que causen una lesió als interessos col•lectius o revesteixen una gravetat especial, és l’habilitació que reconeix l’ordenament jurídic a l’Administració per imposar sancions administratives (que són actes administratius el contingut dels quals és una càrrega o gravamen com a conseqüència d’una actuació dels ciutadans contrària al’ordenament, tant en diners –multa que és el més habitual com amb la privació d’algun bé –com l’expropiació sanció, quedant fora d’aquesta potestat sancionadora en sentit estricte la imposició de sancions derivada de la potestat disciplinària dels treballadors de la funció pública) i és una manifiestació del poder punitiu de l’Estat. A Espanya sempre s’ha considerat òbvia l’existència d’una potestatsancionadora de l’Administració compatible amb una altra potestat similar pròpia dels tribunals de justícia, fonamentada especialment en la conveniència de no recarregar en excés les activitats de l’Administració de justícia com a conseqüència d’il•lícits de gravetat menor i dotar d’una major eficàcia l’aparell repressiu en relació amb aquest tipus d’il•lícits, en aconseguir una major immediació del’autoritat sancionadora respecte dels fets sancionats. El fonament constitucional d’aquesta potestat el podem trobar, amb una formulació certament indirecta, en l’article 25 de la Constitució espanyola de 1978 (Ningú pot ser condemnat o sancionat per accions o omissions que en el moment de produir-se no constitueixin delicte, falta o infracció administrativa, segons la legislació vigent en aquellmoment).

2. PRINCIPIS DE L’EXERCICI DE LA POTESTAT SANCIONADORA.
Els PRINCIPIS GENERALS DEL DRET ADMINISTRATIU SANCIONADOR: 1) Principi de tipicitat –la conducta a d’estar tipificada com a infracció administrativa per la normativa vigent, 2) Principi de legalitat –o de reserva de llei que prevegi la infracció els reglaments només poden fer un desplegament d’aquestes introduint especificacions ograduacions ni alterar la seva naturalesa, 3) Principi de personalitat de la infracció –la responsabilitat recau en l’infractor i no abasta en cap cas altres subjectes, 4) Principi d’irretroactivitat de les disposicions sancionadores , 5) El principi de non bis in idem – si el fet esdevingut és el fonament de la infracció siguin els mateixos en més d’un cas, només pot haver una sancióadministrativa o penal, però no les 2 alhora, 6) El principi de prescripció hi ha un termini de temps fixat per la llei durant el qual l’Administració pot exigir responsabilitat per la comissió d’una infracció determinada o per imposar la corresponent sanció i 7) Principi de proporcionalitat – cal que la normativa asseguri una adequació entre la gravetat del fet constitutiu de la infracció i la sancióaplicada i valorar-se la intencionalitat , la reiteració de l’infractor o els perjudicis causats .
Quant als PRINCIPIS DEL PROCEDIMENT SANCIONADOR, es contenen en els articles 134 -138
LRJPAC i podem assenyalar els següents: 1) la necessitat de seguir el procediment sancionador predeterminat per la llei per tal de poder imposar qualsevol sanció (art. 134 LRJPAC); 2) la presumpció d’innocència, queimplica que els fets i la responsabilitat del presumpte infractor han de ser provats per l’Administració, si bé les actes d’inspecció i les denúncies dels funcionaris competents gaudeixen de la presumpció iuris tantum de veracitat (art. 137 LRJPAC); 3) el principi d’audiència del
presumpte responsable, que es tradueix en la necessitat d’informar -lo del plec de càrrecs i la possibilitat de...