La primavera (botticelli)

A. Anàlisis pre-iconogràfica.

En el centre aparéix Venus, la deessa de l’amor; a la dreta, Céfir, el vent que persequeix a la ninfa de la Terra, Cloris, que al ser tocada per ell es trasforma en Flora, deessa de la vegetació i de les flors; a sobre de Venus está Cupido, que dirigeix les seves fletxes a les tres Gracias, en concret a la del centre, Castitas, que mira al deu Mercuri, misatgerdels deus i nexe entre el cel i la terra.

B. Anàlisis iconogràfica.

A nivell formal, podem dir que el traç de la pinzellada és tancat, ja que les formes estàn molt definides; destaca tant pel gran realisme que trobem en les figures i en l’estudi tan detallat de l’anatomía, com pel seu naturalisme; i també perquè és un clar exemple de retrat.

A nivell compositiu, és tracta d’una composicióoberta, ja que es tracta d’un bosc, i com a tal, va més enllà de la zona que ens mostra l’autor; l’obra no és unitària degut a que no existeix una relació directa entre tots els personatges. En la obra podem traçar una espècie de triangle que acaba Cupido, baixant cap a Mercuri i Céfir, unint-se entre les altres figures. Les tres Gracias poden representar un únic personatge. I el centre de l’obrasense cap dubte trobem Venus.

S’aprecia un ambient melancólic, les línies marquen ritmes suaus, de manera que les figures sembla que flotin, i s’observa un gran detallisme; la composició és equilibrada, amb una llum homogénia. Els colors utilitzats son tan freds com càlids: freds en el bosc i el cos de Céfir; i càlids en les vestidures de Mercuri i Venus. Pero els colors destacan sobre leslinies que encara, de forma deliciosa, delimiten el dibuix. És important en aquesta obra parlar de la perspectiva, ja que d’ella depende la comprensió del seu conjunt. En aquest llenç l’artista s’allunya de les concepcions basiques de la perspectiva com element espacial, de la llum com part de la realitat, o de les formes com a mitjà de concreció de l’espai. Aquí es crea un camp per mitjà del’alineació de troncs, dels ritmes lineals de les figures, i de les diferents composicions vegetals, que creen la profunditat. Tots els grups ballen sobre un escenari imaginari, il·luminats per focus de llum individuals, que aïllen uns dels altres. Aquest tractament fa que aconsegueixi una armonía i un equilibri gairebé de caràcter universal, accedeix a lo divi i a la bondat a través de la bellesa; unin’t elsconceptes filosófics amb la religió cristiana.

Té una temàtica mitológica, ja que té correspondencia amb pensaments platónics, i els personatges representats són deus i deesses de la cultura de l’época. Segons Plató, la comunió entre els mortals i els deus es realitza gracies a la mediació de l’amor. Aquest amor está personificat per Venus, que defineix així el sistema universal deinterdependencia que regeix la circulació dels dons divins. Venus está en el centre d’un proces que reuneix als deus i als homes, en un ritme en tres temps: l’emanació, que és la creació; la conversió o rapte, que produeix un éxtasi regenerant d’on surgeix l’amor; i la reintegració o perfeccionamient, que permet tornar al cel i reunirse amb els deus.

A nivell técnic podem dir que es tracta d’una pinturafeta amb temple (mescla de pigments amb ou) sobre fusta, i va ser pintada amb pinzell; té un format apaïsat, ja que les seves mides són 203 cm (altura) x 314 cm (amplada).

C. El Quattrocento i Botticelli.

Sandro Botticelli va néixer a Florencia el 1445 i va pertanyer a l’escola creada en aquesta ciutat, on va desarrollar el seu arte dintre del marc renaixentista. Aquest segle XV éscaracteritza per la presencia d’artistes preocupats per la llum, el color, la perspectiva i sobre tot per l’estudi anatómic de l’home.

Cap al 1475 Botticelli es troba en l’etapa central de la seva carrera i sera llavors, quan comenci a preocuparse per la temàtica mitológica que tan caracteritza la seva obra. La seva pintura es va veure implicada en un canvi que va imposar en la seva mentalitat les...