la primavera

Antologia poètica de Josep Carner

AHIR
Menta, farigola,
ruda i romaní.
Una vella, vella
com un pergamí

d’hora a la finestra
vol reconfegir
la casa que hom veia
darrera el jardí.D’allà la cridava
un minyó veí.
Anaven a escola
pel mateix camí.

Que en fa d’anys, sospira,
que ell se li morí!
Tants d’anys fan un dia,
un de sol: ahir.

I, si s’estimaren,
mai no s’ho vandir.
Menta, farigola,
ruda i romaní.
De Llibre de poetes (1904)
ARGUMENT
Una senyora gran amb arrugues recorda el passat tot mirant per la finestra. Rememora el seu primer amor amb un veí que lavenia a buscar cada dia per anar a l’escola. Ell va morir, però encara el pot recordar vivament. I tot i que l’estimava no li va dir mai. cadascú va viure la seva vida.

Té una estructura lineal, jaque comença igual que acaba, al costat de la finestra.

Correspón a l´etapa de formació del autor, quan comença a escriure de molt jove, del 1904, és el primer recull del llibre de poemes del “Llibredels poetes”, que conté escrits del 1902.
A l’obra apareixen característiques del modernisme i s’hi insinuen noves propostes, amb una temàtica que majoritàriament gira entorn el món adolescent.El tema principal és  la joventut.

Estructura del poema:
La mètrica d’aquest poema és de cinc estrofes i cada una té quatre versos. És d’art menor en tot el poema (5 síl·labes); té rima consonat iassonant (abcb – dbcb – ebab – fbgb – hbab), es pot veure que a cada estrofa els versos 2 i 4 són iguals.
El poema es pot dividir en tres parts: el plantejament, a la primera estrofa, ens posa ensituació sobre el personatge principal; el desenvolupament, que abraçaria les tres estrofes centrals, aquest personatge evoca el seu passat, i el desenllaç, l’última estrofa, en el que hi observem undubte sobre el seu passat.
Pel que fa a les figures retòriques trobem un paral·lelisme en el primer i segon vers de la primera estrofa i el tercer i quart vers de la cinquena estrofa (Menta,...