La prosa de la Renaixen a
Páginas: 2 (298 palabras)
Publicado: 25 de mayo de 2015
LA PROSA DE LA RENAIXENÇA.
Un dels grans dèficits de la nostra literatura era la manca de novel·la. En la mesura que la Renaixença va anar madurant, començaren a publicar-se novel·les encatalà.
Hi hem de distingir entre els gèneres narratius de l'època romàntica i els gèneres narratius realistes i naturalistes.
NARRATIVA ROMÀNTICA.
Les poques novel·les romàntiques estaven farcidesd'arcaismes i cultismes barrejats amb vulgarismes i castellanismes. La tècnica narrativa era bastant rudimentària i pecaven d'una excessiva moralització. Els gèneres narratius conreats foren:
Lanovel·la històrica. Popularitzada per autors com AlexandreDumas i Walter Scott. L'orfeneta de Menàrguens (1862) d' Antoni de Bofarull, ambientada al segle XV durant la guerra que seguí el Compromís de Casp.La novel·la costumista. És el gènere de transició entre el Costumisme i el Realisme. A partir de la recreació de costums populars, l'autor construeix una narració llarga, amb personatges de majorcomplexitat psicològica i amb un argument versemblant que intenta reflectir una realitat idealitzada. Destaquen: Josep Pin i Soler, autor d'una triologia formada per “La família dels Garrigas”,Jaume iNíobe, on explica la trajectòria d'una família rural en una ambient urbà.
NARRATIVA REALISTA I NATURALISTA.
El Realisme narratiu del segle XIX és contraposat a la recreació del passat feta pelsromàntics historicistes. La proposta realista va ser formulada pel novel·lista francés Balzac en La comèdia humana.
Els autors realistes també van fugir de la visió idealitzada i folklòrica del Costumisme, ies van caracteritzar per la reproducció de la realitat.
La novel·la naturalista era una evolució i superació del Realismedurant la segona meitat del segle XIX; era el resultat d'aplicar la filosofiapositivista d' Auguste Come i l'afany científic de l'epoca, que van revoluciona l'experimentalisme, les ciències naturals i la medicina. El Naturalisme, doncs, reforça i exagera algunes...
Un dels grans dèficits de la nostra literatura era la manca de novel·la. En la mesura que la Renaixença va anar madurant, començaren a publicar-se novel·les encatalà.
Hi hem de distingir entre els gèneres narratius de l'època romàntica i els gèneres narratius realistes i naturalistes.
NARRATIVA ROMÀNTICA.
Les poques novel·les romàntiques estaven farcidesd'arcaismes i cultismes barrejats amb vulgarismes i castellanismes. La tècnica narrativa era bastant rudimentària i pecaven d'una excessiva moralització. Els gèneres narratius conreats foren:
Lanovel·la històrica. Popularitzada per autors com AlexandreDumas i Walter Scott. L'orfeneta de Menàrguens (1862) d' Antoni de Bofarull, ambientada al segle XV durant la guerra que seguí el Compromís de Casp.La novel·la costumista. És el gènere de transició entre el Costumisme i el Realisme. A partir de la recreació de costums populars, l'autor construeix una narració llarga, amb personatges de majorcomplexitat psicològica i amb un argument versemblant que intenta reflectir una realitat idealitzada. Destaquen: Josep Pin i Soler, autor d'una triologia formada per “La família dels Garrigas”,Jaume iNíobe, on explica la trajectòria d'una família rural en una ambient urbà.
NARRATIVA REALISTA I NATURALISTA.
El Realisme narratiu del segle XIX és contraposat a la recreació del passat feta pelsromàntics historicistes. La proposta realista va ser formulada pel novel·lista francés Balzac en La comèdia humana.
Els autors realistes també van fugir de la visió idealitzada i folklòrica del Costumisme, ies van caracteritzar per la reproducció de la realitat.
La novel·la naturalista era una evolució i superació del Realismedurant la segona meitat del segle XIX; era el resultat d'aplicar la filosofiapositivista d' Auguste Come i l'afany científic de l'epoca, que van revoluciona l'experimentalisme, les ciències naturals i la medicina. El Naturalisme, doncs, reforça i exagera algunes...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.