la proxèmica
Páginas: 2 (480 palabras)
Publicado: 26 de abril de 2014
LA PROXÈMICA
Es refereix a l’ampli conjunt de comportaments no verbals relacionats amb l’utilització i estructuració de l’espai immediat de la persona.
L’ESPAI PERSONAL.
Es defineix coml’espai que ens rodeja, al qual no deixem que entren a no ser que invitem a fer-ho o es donen circumstàncies espacials. S’extén més cap a davant que cap als costats i és mínim en la nostra esquena.S’estudia la proximitat física en l’interacció i el contacte personal. Existeixen varis tipus de zones segons el tipus de relació que s´extableisca:
Zona íntima: amants, familiars, amics íntims…
Zonapersonal: reunions d´amics, actes socials…
Zona social: persones que coneixem poc.
Zona pública: zona més cómoda quan afrontem un grup nombrós de desconeguts.
Així doncs, com més coneguda sigauna persona més la deixarem acostar. Tot i que sempre serà recomanable respectar les distàncies.
En aglomeracions es tolera una major aproximació, però provoca sensació d’incomoditat que augmentael bombeig del cor, més adrenalina circulant per les venes, més sang al cervell i cap als músculs, preparant-los per una reacció de lluita o fugida.
Respecte al contacte físic, les normessón semblants, a major coneixença més contacte permès. Com ja s’ha dit un mínim contacte pot millorar una interacció, ja que fomenta acceptació mútua i companyerisme, tot i que siés
excessiu també el pot perjudicar. També es solen iniciar les persones amb més estatus o amb posició de domini sobre l’altre.
ADOPTAR UN LLOC DURANT UNA INTERACCIÓ.
La disposiciódels seients que es faça determinarà i condicionarà el curs de la conversació i les actituds que es prenguen. Per exemple:
La cantonada: Permet una conversa amistosa i desenfadada on pothaver bon contacte visual i es poden observar bé els gestos de l’altre.
De costat: Es tracta del lloc cooperatiu per excel.lència. S’acostuma a produir quan es pensa de manera pareguda o es...
Es refereix a l’ampli conjunt de comportaments no verbals relacionats amb l’utilització i estructuració de l’espai immediat de la persona.
L’ESPAI PERSONAL.
Es defineix coml’espai que ens rodeja, al qual no deixem que entren a no ser que invitem a fer-ho o es donen circumstàncies espacials. S’extén més cap a davant que cap als costats i és mínim en la nostra esquena.S’estudia la proximitat física en l’interacció i el contacte personal. Existeixen varis tipus de zones segons el tipus de relació que s´extableisca:
Zona íntima: amants, familiars, amics íntims…
Zonapersonal: reunions d´amics, actes socials…
Zona social: persones que coneixem poc.
Zona pública: zona més cómoda quan afrontem un grup nombrós de desconeguts.
Així doncs, com més coneguda sigauna persona més la deixarem acostar. Tot i que sempre serà recomanable respectar les distàncies.
En aglomeracions es tolera una major aproximació, però provoca sensació d’incomoditat que augmentael bombeig del cor, més adrenalina circulant per les venes, més sang al cervell i cap als músculs, preparant-los per una reacció de lluita o fugida.
Respecte al contacte físic, les normessón semblants, a major coneixença més contacte permès. Com ja s’ha dit un mínim contacte pot millorar una interacció, ja que fomenta acceptació mútua i companyerisme, tot i que siés
excessiu també el pot perjudicar. També es solen iniciar les persones amb més estatus o amb posició de domini sobre l’altre.
ADOPTAR UN LLOC DURANT UNA INTERACCIÓ.
La disposiciódels seients que es faça determinarà i condicionarà el curs de la conversació i les actituds que es prenguen. Per exemple:
La cantonada: Permet una conversa amistosa i desenfadada on pothaver bon contacte visual i es poden observar bé els gestos de l’altre.
De costat: Es tracta del lloc cooperatiu per excel.lència. S’acostuma a produir quan es pensa de manera pareguda o es...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.