La Psicologia Del Desenvolupament

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

LA PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT COM A DISCIPLINA CIENTÍFICA. 
TEORIES I MODELS  
 
 
 
 

| 1 
 

 
 
Buscar  una  definició  per  al  terme    desenvolupament  humà,  no  resulta  senzill  ja  que  pot 
analitzar‐se  des  de  diferents  perspectives  i  on  cada  una  d’elles  les  explicarà  utilitzant un 
vocabulari propi. El desenvolupament de tot ésser humà és una sèrie de processos o etapes 
que es desenvolupen al llarg de tota una vida. 
 
La  psicologia  del  desenvolupament  s’ocupa  d’estudiar  els  processos  d’adquisició  de 
coneixements,  també  dels  processos  de  canvi  psicològic,  emocional  i  físic   que  succeeixen 
als  essers  humans  al  llarg  de  la  seva  vida. Estudia  tant  els  processos  individuals  com  els 
d’interacció.  
 
Segons Josep A. Pérez Castelló:  
“...  La  psicologia  del  desenvolupament  no  és  més  que  una  part  de  la  psicologia,  i 
està interessada a explicar els canvis psicològics que tenen lloc en les persones al llarg de 
la  seva  vida.  Per  això  una  de  les  variables  per  les  quals  sent  més  interès  és  el “temps”.... 
Encara  que  obté  els  seus  coneixements  a  través  del  mètode  científic,  els  fenòmens 
psicològics són tan complexos que difícilment es poden explicar solament des d'una teoria o 
model psicològic....”. 
 
 I Segons  Palacios  la psicologia evolutiva és:  
 
"... la part de la psicologia que s'ocupa dels processos del canvi psicològic que 
succeeixen al llarg de la vida"   I aquests canvis segons Palacios guarden relació amb tres variables: L'etapa de la vida. Les 
circumstàncies pròpies de l'entorn en el qual es troba el subjecte i de les experièn‐cies 
particulars que viu la persona.  
En la majoria de les  definicions apareix la paraula "canvi", podem dir que la psicologia del desenvolupament és la psicologia del canvi. És important afegir que aquest canvi es 
produeix durant tota la vida, i no solament en la infància. Segons J.A Pérez És, per tant, una 
psicologia del "cicle vital".  
 
Durant  segles  la  consideració  social  i  els  drets  dels  nens  i  nenes  havien  estat 
inexistents,  a  mesura  que  varen  passar  els  anys  es  va  anar  despertant  la  importància  de  la 
infància  i  l’estudi  de  la  psicologia  infantil  ;  les relacions  pares  i  fills  tenien    molt  poc  que 
veure amb les d’ara, i eren considerats com adults en miniatura on la seva vida psíquica no 
era considerada, per lo tant se’ls feia treballar de ben petits i moltes hores. 
 
Amb el transcurs dels anys aquestes idees ha anat canviant i es començà a considerar‐se la 
ment  del  nen,  despertant  l’  interès  social  cap  a  la  infància.  Poc  a poc  comença  a  aparèixer 
1 
 

| 2 
 

publicacions  com  “El  Emilio”,  on  es  parlava  dels  infants,  aquestes  publicacions  ajudaren  a 
despertar l’ interès vers l’ infància en un nivell més psicològic. 
 
 
Cap  al  s.  XIX  les  formulacions  de  teories  a  traves  de  les  biografies  infantils,  els 
estudis  observacionals  i  la  publicació  del  primer  llibre  de psicologia  infantil  foren  els 
precursors de lo que més endavant va ser “La Psicologia Infantil”. Ja en el s.XX s’incrementa 
els cercles d’estudi de la psicologia del desenvolupament, es comença a donar importància 
a  d’infància,  se’ls  incorporà  a  l’escola  i  se’ls  deixà  de  tractar  com  adults  en  miniatura  per 
passar  a  tractar‐los  com  a  infants,  de  forma  delicada  i més amable.  Degut  a  la  millora  de  la 
higiene s’observà un descens important en la mortalitat infantil. 
 
Des  de  l'  inici  de  la  disciplina  de  la  psicologia  del  desenvolupament  hi  ha  sis 
variables,  enfrontades  dos  a  dos,  que  són  especialment  polèmiques  en  relació  a  quins  són 
aquests  factors  que  incideixen  sobre  el  desenvolupament ...