la psicologia

PLATÓ

Plató ha estat un dels filòsofs més importants de tots els temps. La potència del seu pensament la podem contemplar en el contingut i en la forma dialogal que ens ha transmès a través dels seus escrits; contingut i forma que trasllueixen la centralitat de les seves preguntes i la profunditat de les seves respostes. Moltes de les qüestions que Plató plantejava continuen essent presentsavui, tan respecte a la nostra manera de pensar (filosofia i ciència) com respecte a la nostra manera de viure i conviure (ètica i política). La manera de pensar i la de viure estan molt lligades. El pensament engendra maneres de viure i conviure, i les maneres de viure i conviure activen el pensament a buscar o no noves respostes a la quotidianitat humana.

Context polític, cultural i biogràficde la filosofia platònica

Plató era descendent d’aristòcrates atenesos, va néixer al 428 aC, un o dos anys després de la mort de Pericles. Moment en el que la grandiosa Atenes va anar perdent el seu poder polític i econòmic.
El segle V aC fou el moment més esplendorós d’Atenes, era on havia els millors escultors, arquitectes, pintors, poetes, dramaturgs, etc. de tot Grècia. La seva forma degovern era la democràcia, que permetia als ciutadans la participació directa en el debat públic. Era una democràcia directa, sense representants, ni partits polítics. Atenes fou la primera ciutat grega que féu experiència de democràcia en tots els àmbits d’actuació política (assemblea, tribunals de justícia, etc.). La democràcia atenesa atorgava una força immensa a la paraula. Les decisionspolítiques i judicials es prenien després de que tots els ciutadans poguessin debatre directament les qüestions que els hi afectaven individualment o col·lectivament. Saber convèncer als altre va començar a ser molt important i aquí tingueren un paper molt important els sofistes, forasters residents a Atenes, on desenvolupaven el seu ofici i ensenyaven l’art de la paraula i del discurs als ciutadans quedemanaven els seus serveis (serveis que cobraven). El que calia era convèncer davant de l’assemblea o davant dels tribunals), encara que això es produís amb un ús ben discutible de la paraula. Aquest serà un dels punts que mourà el pensament de Plató, com direm més endavant : la seva lluita contra el relativisme i l’escepticisme dels sofistes.
Plató fou probablement educat per algun sofista, tali com acostumava a passar amb els joves atenesos que provenien de famílies aristocràtiques. Però, quan tenia més o menys una vintena d’anys (el 408 aC) topà amb Sòcrates, que ja tenia prop de seixanta anys. Sòcrates va ser decisiu pel pensament de Plató. Sòcrates era un ciutadà que dialogava amb els atenesos pels carrers de la ciutat sobre qüestions referides a l’excel·lència humana (areté). Laseva manera de dialogar amb la gent l’anomenava maièutica perquè com la seva mare, que era llevadora (maieutês), ajudava a fer néixer la veritat en els seus interlocutors o comprovava que aquest pretès aquesta veritat ja era al seu interior. El procés contra Sòcrates i la seva condemna a mort (en el 399 aC) el van fer comprendre a Plató que calia un altre ordenament polític.
Després de la mort deSòcrates, Plató, com també altres socràtics, fugí d’Atenes, forçat per la situació política. Es refugià durant dos o tres anys a Mègara, prop d’Euclides, un seguidor de Sòcrates, que a Mégara tenia una escola on s’aprenia, entre altres ensenyaments, l’erística o l’art de la controvèrsia. Plató hi perfeccionà la seva capacitat argumentativa. Després va estar a Egipte, entre d’altres llocs va estara Heliòpolis i a Cirene, centres importants del pitagorisme, on va estudiar matemàtiques. Dels pitagòrics influenciats pel corrent òrfic, en respirà una religiositat profunda.
Després d’aquesta etapa mediterrània, retornà a Atenes, on fundà una prestigiosa institució: l’Acadèmia, que amb el temps va esdevenir un centre d’estudi i de formació intel·lectual molt important.
Sòcrates i el...