La Psicomotricitat

5.1 Què és la psicomotricitat?
La psicomotricitat és considera com un mètode terapèutic o reeducatiu destinat a normalitzar el comportament i el rendiment de l’infant. (preveure i evitar algunsdels problemes pels quals l’infant pugui necessitar una atenció reeducativa posterior.)
La psicomotricitat es pot entendre com “una àrea de coneixement que s’ocupa de l’estudi i la comprensió delsfenòmens relacionats amb el moviment corporal i el seu desenvolupament. Però la psicomotricitat és, fonamentalment, una forma d’abordar l’educació que pretén desenvolupar les capacitats de l’individu(intel·ligència, comunicació, afectivitat, sociabilitat, aprenentatge, etc.) a partir del moviment i l’acció.

Segons L. Picq i P. Vayer: “l’educació psicomotriu és una acció psicològica que utilitza elsmitjans d’educació física a fi de normalitzar o millorar el comportament de l’infant”.
A. Lapierre i B. Aucouturier: “El procés basat en l’activitat motriu, en la qual l’acció corporal, espontàniamentvivenciada, es dirigeix al descobriment de les nocions fonamentals que apareixen en els seus inicis com a contrastos i condueixen a l’organització i estructuració del jo i del món”.

5.2 Metodologiesd’intervenció psicomotriu
5.2.1 Criteris de classificació:
Segons la posició que ocupi l’educador o educadora
Directiva: Preveu la intervenció a partir d’una programació en la qual van establertsuns objectius. Aquest mètode directiu també es pot anomenar “instrumental”.
No directiva: Preveu la intervenció a partir dels desitjos de l’infant per aconseguir l’adquisició d’alguna habilitat.Dependrà de les vivències o desitjos de l’infant. Aquest mètode directiu també es pot anomenar “vivencial”.

D’altra banda, la divisió de la pràctica psicomotriu segons el directivisme o no directivisme del’educador/a dependrà principalment de la seva actitud.
El contingut de les consignes que doni a l’inici o durant cada sessió.
La manera de dir-les (to de veu, llenguatge gestual i verbal...