la puerta abierta

L´ESTIMACIÓ DEL MEU GAT

Quan em van dir que estaves tant malalto i que la teva vida depenia d´un fil tot em va caure a sobre…

Et vai acollir a casa quan tant sols tenies dues setmanesmentres jo caminava per aquell camí llarg i fosc mig perduda,trista i amb un punt d´incertesa però el teu plor em va fer parar i intentar poder sentir per un moment d´on venia…de seguida etvaig trobar! I encara amb els ullets mig tancats i plens de laganyes em vas venir als meus peus, el meu cor es va entendri tant que et vai agafar amb la palma de la mà, et vai posar lachaqueteta que portava per protegir-te del fred i varem anar cap al veterinari.

Allà em van comentar que amb l´estat que estaves era molt difícil salvar-te però jo sabia que tu tenies unes energiesbrutals per viure, ho sentia…Per tant vai agafar i li vai dir: digue´m que he de fer i aquest gat sobreviura. De seguida va començar el llarg cami de lluita, els biberons, donar-te lamedicació, etc…per mi no era cap feina, eres el meu rei i tot lo demes era un més a més.
Mica en mica et vas anar recuperant, vas guanyar el pes ideal i per mi això era una felicitat brutal, perquèa mi també em vas fer tornar a somriure, perquè feia dies estava malament i tu, nomes tu eres el meu motor, les meves ganes de tirar endavant.




















AQUÍCOMENÇO A CANTAR…

Contigo aprendí, que existen nuevas y mejores emociones
Contigo aprendí a conocer un mundo nuevo de ilusiones…
Aprendí, que la semana tiene más de siete días
Hacermayores mis contadas alegrías, a ser dichosa, yo contigo lo aprendí..
Contigo aprendí, a ver la luz del otro lado de la luna
Contigo aprendí, que tu presencia no la cambio por ninguna
Aprendí,que puede un beso ser más dulce y más profundo
Que puedo irme mañana mismo de este mundo
Las cosas buenas yo contigo las viví….
Y contigo aprendí, que yo nací el día en que te conocí…