La qüestió irlandesa

LA QÜESTIÓ IRLANDESA

Irlanda va representar el gran problema de la política interna britànica fins a la guerra d'independència (1919-1921). Irlanda es trobava sota el domini anglès des del segleXIII, encara que com a regne teòricament independent fins a 1800, any en què es va aprovar l'Act of Union, que va unificar Irlanda i la Gran Bretanya en el Regne Unit. A part de la discriminaciósocial, religiosa i econòmica que afectava els irlandesos sobre tot des del segle XVI, des del 1801 es va abolir el parlament irlandès i els seus representants es van integrar en el parlament deWestminster. Des d'aquest moment en el nacionalisme irlandés van quedar units estretament els conceptes religiós i polític, i el seu primer líder, Daniel O’Connell, fundà en 1823 la Irish Catholic Associationamb la finalitat d'aconseguir l'autogovern per a Irlanda (Home Rule). Encara que no es va aconseguir aquest objectiu, però al menys es va obtenir la derogació de la llei que discriminava els catòlicsen les eleccions mitjançant la nova llei de 1829.
En la dècada dels quaranta, amb O'Connell en la presó, va apareixer un moviment inspirat en el moviment liderat per Mazzini, es tractava de la JoveIrlanda, que va desapareixer, però, després de la gravíssima crisi que va assolir el camp irlandés entre 1846-1847 en la que van morir de fam més de 700.000 irlandesos i va haver-hi una emigració d' unsdos milions de persones, majoritàriament a Estats Units. Des d’aleshores van ser aquests emigrants els que van finançar i dirigir els moviments independentistes irlandesos des de l'exili, en especialla Societat Feniana que va iniciar la lluita armada mitjançant la preparació d'atemptats terroristes des de 1858.
La tensió va augmentar des de 1870 com a conseqüència d’una duríssima crisieconòmica i l'expulsió de milers d'arrendataris irlandesos de terres en mans de terratinents anglesos. Aquests fets van radicalitzar el moviment nacionalista liderat des de 1879 per Charles Parnell,...