La Question Humana
El protagonista de la pel•licula, és unpsicòleg especialitat en “recursos humans”, que es dedica a la selecció del personal i als processos de reestructuració de les empreses amb dificultats financeres. És una persona freda, calculadora isolitaria, però amb una gran reputació professional pels èxits aconseguits en la seva carrera professional dins de diverses empreses inmerses en processos de restructuració de personal. Aquestesatribucions professionals i la reputació que defineix el protagonista, es fan a través dels principis del rendiment i la efectivitat que regnen dins la societat administrada i que, en certa manera espodrien relacionar amb la perspectiva del positivisme (com a metodologia que accentua el caràcter instrumental de la raó).
La tasca principal del protagonista de la història, dit de manera simplista,és la de detectar i expulsar els treballadors o empresaris que són (a ulls de l’empresa) ”poc rentables” o provoquen pèrdues. Per tant, aquesta dinàmica és la racionalitat instrumental que acaba sentl'instrument de la dominació social. Segons Adorno i Horkheimer els valors de l'eficàcia i la utilitat són producte del instrumentalisme convertit en el procés científic i tecnològic.
LaSocietat Administrada ha aconseguit establir-se en la sobrerrepresió i els esquemes d'assimilació i introjecció dels controls socials. A partir d'aquí, desapareix la bidimensionalitat humana, és a dir,la capacitat del subjecte per percebre crítica i autocrítica la seva existència i la seva societat. Aquesta afirmació es podria corroborar amb les expectatives del psicòleg de la pel•licula, ja que ellnomés té en compte les ordres que rep de qui el contracta, és a dir no es plantja si el que que està fent és correcte o no, si moralemnt és acceptable... en certa manera prioritza els fins sense...
Regístrate para leer el documento completo.