la raiz

A la meitat del viatge cap al campament, el noi al seu costat li pregunto com es deia. "Mollie, el meu nom és Rosa. És un gust parlar amb vostè. "Li va dir sense mirar-lo.
Tan educada com sempreno va perdre la seva serietat. "El seu nom qual és?" Li pregunto. "Nestor" el nom del noi al seu costat era Ramiro.
Quan van arribar al campament, van sortir del micro i van assignar les sevescabanes per passar la nit. A Rosa li va tocar el número 10 on els seus companys eren, Micaela, una noia totalment desconeguda per a ella, Ramiro, Paco, el seu veí, i Carolina.
A la nit, Rosa va decidirsortir a caminar al bosc. On explicaven que si trepitjaves un pis on abans hi havia la casa de la Vella Elba moriries devorat pels gossos que eren les seves mascotes. Com Rosa no sabia aquesta llegendava seguir el seu rumb.
Els seus companys de cabana es van despertar a causa de l'despertador de Rosa i es van adonar que ella no hi era. Van sortir a buscar-la. Van buscar per tot arreu, almenjador banys cabanes d'altres i sala d'actes. A ningú se li va ocórrer buscar al bosc fins que Micaela va dir: "Creuen que hagi anat al bosc?? És temptador. Una persona nova en aquest campament mai esresisteix a anar-hi. "Tots van buscar a Rosa pel bosc.
Carolina crit tan fort que va despertar als mestres. "AAAAH! Vaig trobar a Rosa! És espantós ràpid! "
Tots els companys es van guiar cap a onvenien els crits. Si, era Rosa. Però no estava sencera. Li faltaven els dos braços i cames. Estava tota esquarterada. Sota ella estava un pis Blanc que va acabar sent vermell per la seva sang.
Els noisvan despertar els mestres a sacsejades i crits de desesperació. Li van explicar tot el que havien vist. Van acudir a trucar per telèfon als seus pares i dir-amb calma. Ells van plorar durant 3 dies.Van decidir mai més portar els seus fills a aquest campament. Almenys el que li quedava. Ara aquesta llegenda pas a ser alguna cosa veritable. Llevat que Rosa s'hagi ensopegat amb alguna cosa molt...